En els últims mesos, la banca a Espanya ha estat focus d'atenció a causa de l'increment de denúncies per productes financers amb condicions poc transparents. Les targetes revolving, en particular, han provocat nombroses reclamacions per la seva elevada Taxa Anual Equivalent (TAE) i l'anomenada “trampa de deute perpètua”.
Autoritats com el Banc d'Espanya i associacions de consumidors han alertat sobre l'“efecte bola de neu” que aquestes targetes generen. Hi ha casos que s'allarguen durant anys.
El Tribunal Suprem, al gener i febrer de 2025, va establir precedents fonamentals en declarar nul·les diverses clàusules revolving per manca de transparència. Aquesta onada de jurisprudència ha obert el camí perquè cada cop més consumidors reclamin amb èxit.
Condicions opaques i desequilibri contractual en el contracte FNAC‑CaixaBank
El nucli del cas va girar entorn d'una targeta de crèdit FNAC emesa per CaixaBank Payments & Consumer Finance. Aquesta permetia disposar de diners mitjançant petites quotes mensuals. A simple vista, semblava una solució financera útil. Tanmateix, amb el temps, el consumidor va descobrir que el deute gairebé no disminuïa.
El Jutjat de Primera Instància núm. 44 de Madrid va considerar el contracte “usurari”, aplicant els articles de la Llei de Repressió de la Usura de 1908. Va determinar que els interessos eren “notablement superiors a l'interès normal dels diners” i va declarar la nul·litat per manca de transparència.
Interessos variables i foscor informativa: el desequilibri encobert
Més enllà del tipus d'interès, el jutge va assenyalar dos greus errors contractuals:
- La clàusula permetia a CaixaBank modificar unilateralment l'interès sense basar-se en un índex legal ni informar el client adequadament.
- No s'explicava com es calculaven els interessos ni l'impacte real de les quotes mínimes. Això obligava el consumidor a romandre en un deute indefinit, sense la claredat necessària per comparar amb altres ofertes.
L'Audiència Provincial de Madrid va considerar que aquest desequilibri violava el principi de bona fe i va citar la doctrina del Tribunal Suprem sobre el risc de quedar “atrapat” en deute perpetu (sentència de 4 de març de 2020).
Nul·litat ferma i devolució d'interessos
La sentència definitiva d'abril de 2025, ratificada per l'Audiència Provincial, va declarar el contracte nul. El tribunal va condemnar CaixaBank a retornar totes les quantitats cobrades en excés, més els interessos legals, així com a assumir les costes processals.
Tanmateix, la TAE aplicada no superava en més de sis punts el tipus mitjà del mercat. Però la manca de transparència en la modificació unilateral de l'interès i el silenci sobre l'impacte econòmic van justificar la nul·litat.
Impacte de la resolució i lliçons per a consumidors i entitats
Aquesta resolució reforça el criteri del Tribunal Suprem de 2025 i consolida un estàndard legal més exigent en matèria de transparència. Els consumidors ara poden sol·licitar la nul·litat dels seus contractes si no se'ls proporciona informació clara. Aquesta ha de ser sobre la TAE, el sistema d'amortització i l'efecte de les quotes mínimes —fins i tot si la taxa no supera el llindar d'usura.
A més, la resolució pressiona les entitats perquè millorin la seva informació precontractual, especialment en contractes complexos com les targetes revolving. Lliurar una simulació d'amortització clara i explicar la capitalització d'interessos esdevé imprescindible per complir amb la normativa.