La confiança en l'etiquetatge dels productes és un pilar fonamental en la relació entre supermercats i consumidors. No obstant això, cada cert temps, les xarxes socials treuen a la llum casos en què aquesta confiança es veu compromesa. La darrera polèmica té com a protagonista Carrefour i el seu "caldo de boletus", un producte que ha despertat l'enfadament d'un client i la indignació de molts usuaris a Internet.
El responsable d'avivar la controvèrsia ha estat el creador de continguts Matey Key, conegut per analitzar etiquetes i revelar detalls que moltes vegades passen desapercebuts a simple vista. Amb gairebé 50.000 seguidors a TikTok, Key ha exposat en un dels seus vídeos el que considera una estratègia confusa en l'etiquetatge d'aquest caldo.
Caldo de boletus o caldo de xampinyons?
El vídeo de Matey Key comença amb una frase directa: "Una altra etiqueta trampa". I no és per menys. A primera vista, el producte sembla un caldo elaborat principalment amb boletus, però en examinar més de prop l'envàs, la història canvia.
🔹 Frontal de l'envàs: "Caldo de boletus", en lletres grans i cridaneres.
🔹 Lateral del paquet: "Caldo de bolets", un terme més general que deixa oberta la composició del producte.
🔹 Llista d'ingredients: Aquí arriba la sorpresa: el boletus no és l'ingredient principal, sinó els xampinyons.
La reacció de Key és immediata: "Zasca! Més xampinyons que boletus". Amb aquestes paraules, el creador de contingut posa en evidència el que considera una estratègia de màrqueting poc clara, cosa que ha portat molts consumidors a sentir-se enganyats.
La seva denúncia ha generat un gran debat a les xarxes socials, amb opinions dividides. Alguns defensen que aquest tipus d'etiquetatge és comú i que, en llegir els ingredients, no hauria d'haver-hi sorpresa. Altres, en canvi, creuen que es tracta d'una pràctica enganyosa que busca atreure compradors amb un nom més atractiu del que realment ofereix el producte.
El problema de les etiquetes ambigües
El cas del caldo de boletus de Carrefour no és únic. La falta de claredat en l'etiquetatge d'aliments és una queixa recurrent entre els consumidors. En moltes ocasions, els envasos mostren imatges suggerents o noms que ressalten un ingredient específic, quan en realitat la seva presència és minoritària en la recepta.
Les associacions de consumidors fa anys que denuncien aquesta pràctica, demanant regulacions més estrictes per evitar confusions. A Espanya, la llei exigeix que els ingredients apareguin en ordre de quantitat, però no hi ha restriccions sobre com es pot destacar un component en el nom o en la imatge del producte.
Els comentaris a les xarxes socials reflecteixen aquesta preocupació. Mentre alguns ironitzen sobre la necessitat de llegir amb atenció cada etiqueta—"Més que en una biblioteca, bro", bromejava un usuari—, altres recorden que aquesta estratègia es repeteix en moltes marques i supermercats. Tot i la polèmica, Carrefour no ha emès cap declaració al respecte. No obstant això, aquest cas torna a posar sobre la taula una pregunta clau: fins a quin punt les marques han de ser més transparents amb els consumidors? La resposta, per ara, segueix en debat.