Amb una concisa resposta del perfil oficial de Consum a X (Twitter) en què cal: “Hola Clàudia. A Consum els treballadors s'han d'esforçar per aprendre l'idioma, però no tenen l'obligació de parlar-ne. Gràcies. Salutacions”, la cadena de supermercats va provocar una notòria polèmica en aquesta xarxa social.
Aquesta rèplica de la cooperativa valenciana ve derivada d'un tuit publicat per una activista del català, anomenada Clàudia Viladrich, en què reclamava textualment: “a veure si a les terres de parla catalana contracteu personal que sàpiga parlar la nostra llengua o no torno més”. L'intercanvi de tuits no es va acabar aquí, ja que després de la resposta rebuda per part de la cadena de supermercats, Viladrich va tornar a la càrrega amb “Però la llengua de l'imperi, sí”.
Al centre habitual de la polèmica
Al llarg dels darrers anys, Consum s'ha embolicat en diverses polèmiques a causa de les seves decisions d'etiquetatge, que sovint menyspreen la llengua catalana, i fins i tot han arribat a retirar etiquetes en valencià. El 2018 ja van buscar la manera de sortir del pas a les crítiques rebudes, amb un tuit on es podia llegir: “Presents a 6 comunitats i amb més de 700 supermercats, la decisió d'etiquetar la nostra marca pròpia en castellà, ha estat avalada amb els nostres socis-clients i aprovada, com a cooperativa, a fi de millorar la llegibilitat dels nostres productes”.
A la mateixa cadena de tuits que es van iniciar amb la reclamació de Claùdia Viladrich, altres usuaris compartien opinions en què alertaven que mai utilitzen el català com a primera opció tot i que molts dels seus treballadors són catalans i es pregunten si se'ls ha prohibit l'ús del català com a llengua d'entrada. Altres, demanaven que si realment no volen clients de parla catalana que ho diguin i llestos. I així un llarg etcètera d'opinions molt crítiques amb el neguit de Consum pel que fa a la llengua catalana.
La controvèrsia va fer fins i tot que intervinguessin des del perfil de l'associació Acció pel català en què obrien una reflexió particularment descriptiva: “Pensàvem que respectàveu els drets lingüístics dels vostres clients. No n'hi ha prou amb esforçar-se. Ho farem saber i ho tindrem en compte a l'hora de recomanar-vos”.
Si una cosa està molt clara és que des de Consum s'han de replantejar moltes de les seves decisions en la relació amb el català i en la forma de tractar les demandes pel menyspreu de la llengua oficial de Catalunya, o realment els seus problemes no faran més que incrementar-se.