En un entorn econòmic marcat per la recuperació postpandèmia i una inflació estabilitzada al voltant del 2 % a l’eurozona, els consumidors reclamen cada cop més seguretat i simplicitat en les seves transaccions diàries. L’ús de targetes bancàries és gairebé universal, però persisteixen dubtes sobre quan és necessari presentar un document d’identitat, especialment a Espanya, on les regulacions vinculades a pagaments electrònics i frau s’han reforçat en els darrers anys.
A més, la digitalització bancària avança imparable, impulsada per la norma PSD2 i l’autenticació reforçada —SCA—, que ha establert nous estàndards per protegir transaccions electròniques mitjançant verificació multifactor, reduint considerablement la dependència de processos tradicionals com la signatura manuscrita.
Aquesta tendència també ha generat psicologies de seguretat entre consumidors i establiments: mentre uns confien plenament en sistemes automàtics, altres mantenen protocols cautelosos heretats del passat, com sol·licitar el DNI, generant confusió i llargues cues a caixa.
Declaracions recents i aclariments del Banco Santander
Banco Santander va emetre un recordatori oficial adreçat a tots els seus clients que paguen amb targeta, centrat en la pregunta habitual: és obligatori mostrar el DNI en pagar?
Què diu realment el banc?
No existeix obligació legal de presentar el DNI en pagar amb targeta: ni la normativa bancària ni el Banco de España estableixen aquesta exigència. L’única base legal se centra en el dret del comerç a implementar mesures pròpies per prevenir el frau.
L’únic cas en què el DNI és imprescindible és si el pagament s’autentica mitjançant signatura manuscrita—un mètode en desús—ja que només així el comerciant pot verificar que la signatura coincideix amb la del document.
En la resta de mètodes (PIN, contactless, xip EMV), no només no és necessari legalment presentar document, sinó que els procediments electrònics proporcionen un nivell de seguretat suficient, segons el Banco de España.
Panorama pràctic: variacions segons l’establiment
Tot i que la pràctica és clara, al carrer pot veure’s diferent:
- Comerços petits o tradicionals: on la signatura encara s’utilitza com a mètode de verificació, és normal que el caixer demani el DNI. No és una imposició legal, sinó una política interna per reduir la seva exposició a fraus i responsabilitats.
- Locals moderns, grans cadenes i supermercats: gairebé la totalitat de les operatives es realitzen amb PIN o contactless. El DNI no sol demanar-se, i exigir-lo podria fins i tot vulnerar els drets del consumidor, segons el Banco de España.
- Negocis internacionals o franquícies: per normativa de seguretat o convenis de marca, a vegades sí que demanen identificació, especialment en pagaments elevats.
En qualsevol cas, el banc recomana portar un document vàlid (DNI, NIE, passaport, carnet de conduir) per evitar contratemps en compres que puguin ser irregulars o on s’exigeixi per protocol.
Anàlisi d’impacte financer i recomanacions
1. Millora en l’experiència del client
L’eliminació de l’exigència del DNI en pagaments PIN/contactless optimitza el flux a caixa, redueix temps d’espera i millora la satisfacció del consumidor. Les transaccions són més fluides i menys invasives.
2. Reducció del risc de frau
Els sistemes EMV i PIN, sumats a la detecció de patrons anòmals per intel·ligència artificial, constitueixen forts murs contra el frau, sense necessitat de presentar documents físics. Segons el Banco de España, els ingressos per fraus amb targeta han caigut un 30 % des de la implementació dels xips EMV.
3. Protecció legal i drets de l’usuari
El consumidor no està obligat a presentar DNI i el comerç no pot denegar la venda per aquesta raó. En cas de disputa, el client pot sol·licitar extractes, justificants i reclamar al banc o al Banco de España.
4. La clau continua sent la SCA
L’autenticació reforçada (SCA) exigeix comprovar almenys dos d’aquests elements: una cosa que saps (PIN), una cosa que tens (targeta o telèfon intel·ligent) i una cosa que ets (biometria o signatura electrònica). Així, la seguretat resideix en la tecnologia més que en papers físics.