En un entorn marcat per una inflació en moderada contenció i un repunt en el crèdit al consum, l'estabilitat fiscal s'ha convertit en una prioritat tant per a l'Estat com per a la banca. Les entitats financeres afronten, en paral·lel, els nivells més alts de morositat empresarial des de la crisi de la bombolla immobiliària.
En aquest context, l'Agència Tributària intensifica els seus esforços per recaptar a temps i amb eficàcia, cosa que impacta directament en els bancs i en els seus procediments interns de control i tancament de comptes.
Com a anècdota il·lustrativa, aquest mes va circular a LinkedIn un testimoni d'un gestor de banca corporativa que relatava: “Els nostres equips van detectar moviments inusuals en un compte vinculada a una constructora; en menys de 48 h, Hisenda va ordenar un bloqueig preventiu”. Aquest tipus d'intervencions no només generen alertes internes, sinó que també obliguen les fintech i els bancs tradicionals a reforçar protocols de compliment.
Així et pot bloquejar Hisenda els comptes
La Llei General Tributària (LGT), a través de l'article 95 bis, faculta a l'Agència Tributària per publicar llistats de morosos i, en paral·lel, per iniciar embargaments i bloquejos de comptes bancaris quan existeixen indicis de risc en la recaptació o fons insuficients per cobrir obligacions fiscals. Aquest marc legal entrega a Hisenda una sèrie d'eines l'objectiu de les quals no és només coercitiu, sinó també preventiu: assegurar que el deutor no dispersi el seu patrimoni abans de complir amb les seves obligacions.
Abans de procedir, Hisenda ha d'avisar el contribuent, atorgant-li un termini perquè regularitzi la situació. Tot i que aquest streamer del procediment degut garanteix un dret de defensa, molts deutors no disposen de liquiditat per actuar amb agilitat, cosa que converteix el bloqueig en una opció eficaç des del punt de vista recaptatori.
Tipologia de mesures cautelars
Els embargaments es realitzen seguint un ordre lògic: primer, diners en comptes i efectiu; després béns de ràpida liquidació (accions, crèdits, valors); tot seguit, salaris o pensions; i, finalment, immobles i béns mobles. L'objectiu és garantir la cobertura de tot el deute, incloent principals, interessos, recàrrecs i costes del procediment.
La llista negra: impacte reputacional i conseqüències financeres
El 28 de juny de 2024, Hisenda va publicar el seu onzè llistat de grans morosos amb dades referides al 31 de desembre de 2023: 6.084 contribuents (5.032 persones jurídiques i 1.052 físiques) gravitaven sobre un deute total de 15.237 M €; xifra que, eliminant duplicitats, es reduïa a 12.620 M€.
Aquesta llista negra no només comporta sancions fiscals. La seva repercussió reputacional afecta directament la solvència creditícia: bancs i fons d'inversió solen revisar aquests registres com a part de les due diligence, limitant l'accés a finançament i línies de crèdit.
Criteri judicial: fermesa imprescindible
Una fita recent és la sentència de l'Audiència Nacional d'abril de 2025, que va anul·lar la inclusió de Marillion SLU, en no considerar-se ferm el deute pendent d'inspecció. Aquest dictamen reforça el requisit de responsabilitat administrativa, insistint que només els deutes ferms poden entrar a la llista, fins i tot si provenen d'autoliquidacions.
Impactes per a la banca
- Increment d'alertes de compliment: la banca necessita sistemes robustos per detectar notificacions d'embargament emeses per Hisenda amb rapidesa.
- Gestió de reputació: atendre diligentment els clients afectats per bloquejos, assessorant-los en la resolució de l'embargament.
- Riscos de liquiditat: els fons bloquejats graven els balanços de curt termini i obliguen a preveure majors necessitats de caixa.