En un escenari en què l'economia espanyola transita cap a una recuperació moderada, el dinamisme de l'entorn digital també ha impulsat una sofisticació creixent de les ciberamenaces. El 2024, Espanya es va posicionar com el cinquè país més afectat pel cibercrim, amb pèrdues estimades en 10 000 milions d'euros —el doble que el 2023— i més del 80 % de les infraccions registrades a internet.
La digitalització intensiva de serveis financers, juntament amb la tendència d'adopció de solucions en línia, ha elevat l'exposició dels bancs i els seus clients, especialment en un context d'incertesa econòmica on l'estalvi i la rapidesa en les operacions són primordials.
Un clar exemple va sorgir a Madrid durant l'esdeveniment “Aliados digitales: claves para estar ciberseguros”, organitzat per El País i BBVA, quan experts van alertar que un 80 % dels atacs s'originen en errors humans. També van revelar que, amb l'ús de la intel·ligència artificial, els ciberdelinqüents estan perfeccionant els seus mètodes, fent-se més difícils de detectar.
Santander llança un avís contundent contra les ciberestafes d'IA
El 18 de juny de 2025, Banco Santander va intensificar la seva estratègia de prevenció en publicar un comunicat al seu canal oficial destacant l'evolució de fraus amb IA i deepfakes en l'entorn bancari digital.
L'entitat adverteix que els delinqüents estan aprofitant eines d'intel·ligència artificial per generar trucades que suplanten veus de familiars, pàgines falsificades amb testimonis i imatges generades simultàniament i sistemes automatitzats de phishing més polits i convincents.
En paral·lel, Santander ha difós una campanya amb vídeos deepfake protagonitzats pel seu cap de prevenció de frau i el “finfluencer” Timi Merriman‑Johnson (@mrmoneyjar), que il·lustren de manera visual com poden arribar a ser de realistes aquestes manipulacions. Els resultats de la investigació interna del banc són preocupants: més del 53 % dels britànics desconeixen el terme “deepfake” o el malinterpreten, i només un 17 % confia a poder-los identificar.
L'impacte en PIMEs i el mercat financer
Aquestes tècniques no només estan afectant el client particular sinó també les empreses de mida mitjana, particularment les PIMEs. En aquests entorns, la suplantació de directius o empleats clau mitjançant intel·ligència artificial pot desencadenar transferències fraudulentes o l'accés no autoritzat a recursos crítics. Aquesta realitat erosiona la confiança en els canals digitals i retarda l'adopció de la digitalització financera corporativa, un procés que en essència cerca eficiència i competitivitat.
Resulta essencial considerar que les estafes amb deepfakes són només la punta de l'iceberg. Els fraus en comerç en línia han evolucionat cap a falsificacions de webs, ofertes irresistibles que amaguen malware i testimonis d'usuaris simulats per IA. A això s'hi sumen tendències més silencioses com el “voice hacking” o clonació de veu, permetent missatges fraudulents que aparenten procedir de personal de banca o serveis oficials.
Estratègies i bones pràctiques per reforçar la seguretat
Santander recomana amb insistència accedir únicament a través de la seva web oficial o app, i activar el seu sistema d'autenticació Santander Key. Recorda també que mai no enviarà enllaços per accedir a la banca en línia ni sol·licitarà contrasenyes o codis OTP en missatges inesperats. Davant qualsevol dubte, aconsella reenviar SMS sospitosos al 638 444 542, així com trucar a la seva Superlínia 915 123 123.
En l'àmbit institucional, entitats com INCIBE i KPMG subratllen la urgència d'una “cultura de ciberseguretat” on la formació contínua s'estengui a tots els nivells, no només al personal tècnic o directius. El 2025, Espanya necessita cobrir unes 99 600 vacants en ciberseguretat, cosa que evidencia el dèficit estructural davant amenaces tecnològiques avançades.