En un moment en què l'esperança de vida a Espanya supera els 80 anys, el sistema públic de pensions s'enfronta a un repte creixent. La precarietat del model de repartiment, juntament amb un envelliment progressiu de la població, obliga els experts a prestar especial atenció al moment de la jubilació. Aquests factors situen en primer pla un advertiment crucial: avançar la retirada sense una planificació adequada pot resultar molt costós.
L'error freqüent en jubilar-se anticipadament
L'advocat laboralista Andrés Millán, conegut pel seu canal de TikTok i Instagram com LawTips, ha assenyalat una errada recurrent entre qui decideix jubilar-se abans d'hora. Segons explica, avançar la jubilació 24 mesos pot suposar una reducció del 21 % en la pensió, quan el màxim aconsellable seria implicar-se uns mesos més en el sistema de cotització.
Només esperar un mes redueix aquesta xifra a un 17 %, mentre que endarrerir cinc mesos porta el descompte per sota del 10 %. Millán emfatitza que “jo mai em jubilaria 24 mesos abans, com a molt 19 o 20 mesos abans” a causa de l'impacte econòmic significatiu que representen aquestes penalitzacions.
Aquestes conclusions es basen en la taula oficial de l'article 208 de la Llei General de la Seguretat Social, que estableix els coeficients reductors segons els períodes d'avançament i els anys cotitzats. En jubilació voluntària, qui acrediti menys de 38 anys i mig cotitzats pot patir una retallada del 21 % si avança dos anys la retirada, però només un 3,26 % si ho fa un mes abans.
De manera similar, qui tingui fins a 41,5 anys de cotització veu la retallada passar del 19 % al 3,11 % si espera. I qui superi els 44,5 anys nota una diferència del 13 % a tan sols un 2,81 % de penalització.
Impacte econòmic real a llarg termini
La magnitud d'aquestes reduccions es deixa notar durant tota la vida laboral un cop jubilat. En molts casos, avançar la jubilació per uns mesos suposa perdre milers d'euros al llarg dels anys. A això s'afegeix la recent reforma, que introdueix coeficients reductors específics sobre la pensió màxima quan la retallada i la quantia resultant la superin.
És a dir, fins i tot qui hagués tingut dret a l'import màxim veu com el sistema assegura que la reducció s'efectua igualment, preservant l'efecte dissuasiu de retirar fons anticipadament.
Factors que recalquen la necessitat d'estudiar cada cas de manera individualitzada
El panorama normatiu espanyol fa que el timing sigui clau per no sacrificar ingressos. L'edat legal de jubilació és de 66 anys i 6 mesos, i creixerà fins als 67 anys el 2027. A més, qui hagi cotitzat almenys 38 anys i 3 mesos pot retirar-se a partir dels 65 anys sense penalització. Però qui no arribi a aquest mínim, haurà d'esperar més i enfrontar retallades si decideix avançar la retirada.
Treballadors exposats a condicions pesades, perilloses o insalubres compten amb règims especials que els permeten retirar-se abans sense patir cap retallada econòmica. Aquests ajustos, que afecten sectors com construcció, transport, bombers o sanitat, entren ara en una via reguladora en tràmit, que exigeix avaluacions sectorials objectives sota criteris com sinistralitat o baixes laborals.
Analitzar les conseqüències
Darrere de l'error que alerten figures com Millán, hi ha una manca de coneixement normatiu i assessorament personalitzat. Qui opta per jubilar-se anticipadament hauria d'analitzar detingudament la penalització per cada mes d'avançament, considerant la seva situació contributiva i l'impacte total en ingressos a llarg termini. El cost econòmic de posar fi a la vida laboral uns mesos abans pot ser més gran que el benefici de gaudir d'aquests mateixos mesos lliures.
A més, convé plantejar-se alternatives complementàries, com plans de pensions privats o fórmules d'ingressos addicionals. Aquesta visió integral permet adaptar la retirada a un equilibri realista entre qualitat de vida i sostenibilitat financera.
Costos econòmics importants
Avançar la jubilació és una decisió amb un clar cost econòmic. Endarrerir la retirada uns pocs mesos pot reduir les retallades de manera dràstica, passant de més del 20 % a menys del 10 % en determinades circumstàncies. En temps en què el sistema públic es tensiona, i l'edat ordinària segueix augmentant-se, informar-se i assessorar-se amb rigor és clau per evitar pèrdues irreversibles. Ens trobem davant d'una elecció clau: gaudir abans o viure millor després.