Marta Martorell, l’actriu amb dues trames molt semblants en dues sèries de TV3
Té una veu inconfusible. Marta Martorell (Barcelona, 1934) és una de les grans dames del doblatge. Una trajectòria que comença a finals dels anys cinquanta. Ha treballat tant a Barcelona com a Madrid i és especialment coneguda per ser la veu habitual —en castellà i català— d'Angela Lansbury.
A televisió això la convertí en la inconfusible Jessica Fletcher de S'ha escrit un crim. Un paper que ella mateixa recorda amb afecte en entrevistes, fins al punt que moltes amigues l'anomenen “la senyora Fletcher”.
La seva versatilitat s'aprecia al cinema: posà veu a l'entranyable Sra. Potts a La bella i la bèstia, a l'Emperadriu Marie a Anastasia, a l'Àvia Fa a Mulán, a l'Àvia Salze a Pocahontas, o a May Parker a la saga Spider-Man.
També ha doblat personatges de Germà ós (Tanana) i Dinosaure (Baylene). Aquesta galeria de matriarques sàvies i figures afectuoses reflecteix bé el seu timbre mitjà i la seva capacitat per aportar calidesa i autoritat alhora.
En català, a més de la seva feina amb Lansbury, destaca la seva participació en clàssics com 101 dàlmates, on interpretà la Nanny, confirmant el seu paper clau en la història del doblatge català.
Més enllà dels crèdits, Martorell ha estat una referència per a noves generacions d'actors de veu. Començà el 1959 amb La màscara submarina i ha mantingut una presència constant en estudis i cabines, amb una ètica de treball molt respectada al gremi. La seva carrera també té un relleu familiar: les seves filles, Marta i Maria del Mar Tamarit, han seguit els seus passos en el doblatge.
No només doblatge
Però els catalans no només recordem Marta Martorell – ja jubilada a 91 anys – per donar veu als doblatges. També ho fem pels seus nombrosos papers a sèries de TV3. El que deixà més empremta fou el de Caterina a ‘Nissaga de Poder’. Era l'àvia de la família Castro. Una bona dona sempre pendent de la seva família però que els deixà aviat.
Una embòlia li provocà també problemes de memòria dels quals mai no es recuperà del tot. Morí plàcidament després d'un dinar familiar. També aparegué en els dos següents culebrots de TV3, ‘Laberint d’ombres’ i ‘El cor de la ciutat’. Curiosament en ambdues sèries la seva arribada fou per motius similars.
A ‘Laberint d’ombres’ era Esperança. Tornava a Sabadell després de molts anys. Intuïa que seria la darrera vegada que estaria a la seva ciutat natal i volia acomiadar-se dels racons de la seva infància i joventut. Anà al lloc on havia crescut i coincidí amb un veí amb qui recordaren velles històries. Quina seria la seva sorpresa, que acabaria trobant el seu fill Esteve (Lluís Soler) a qui creia mort.
Trames semblants en dues sèries de TV3
Una trama que permeté descobrir que el pare d'Esteve fou assassinat anys després de la Guerra Civil —els guionistes ho hagueren de quadrar així per les edats dels personatges— en ser delatat per un company.
Els Palou, família rica de la ciutat, creien que Llibert —pare d'Esteve— havia assassinat el seu pare però no fou així. Esteve se salvà de miracle. Anys més tard, no només tingué lloc el retrobament entre mare i fill sinó que una néta Palou, Gemma (Montse Germán), es casà amb un nét de Llibert, Guillem (David Selvas). Esperança acabà morint amb la felicitat d'haver-se retrobat amb el seu fill.
A ‘El cor de la ciutat’, Marta Martorell també arribà al barri per trobar una vella amiga, Teresa Torner. Un personatge interpretat per Montserrat Carulla. Curiosament, a ‘Laberint d’ombres’, ambdues actrius també havien compartit escenes.
