El periodista esportiu Xavi Torres, referent de TV3 durant anys en la informació del Barça, ha trencat el seu silenci per explicar un dels episodis més foscos de la seva carrera. En una entrevista amb Vilaweb, Torres ha assenyalat directament el seu ex cap a TV3, Josep María Farràs, com el responsable de la seva “decapitació” professional per ordre de Sandro Rosell, expresident del FC Barcelona.
“Rosell va demanar el meu cap i Josep María Farràs li'l va entregar”, ha declarat Torres, visiblement afectat. “És tristíssim que s'acceptés una purga política en un mitjà públic, només perquè jo era pròxim a Cruyff, Guardiola i Laporta”.
De referent blaugrana a tertulià arraconat
Xavi Torres va ser durant anys la veu del cruyffisme als informatius esportius de TV3. La seva proximitat a figures com Joan Laporta li va costar cara quan el poder va canviar de mans al Barça i Rosell va agafar el comandament. Torres va ser desplaçat a un segon pla i finalment relegat a col·laboracions esporàdiques.
Actualment apareix com a tertulià al programa Onze, conduït per Xavi Valls, un altre dels periodistes assenyalats durant aquella etapa. Mentrestant, Farràs va continuar ascendint, arribant a ser fitxat el 2017 pel mateix FC Barcelona com a cap d'estratègia de continguts audiovisuals.
El “corredor de la mort” a la redacció de TV3
El també periodista esportiu de TV3 Joan Ramon Vallvè ha confirmat la versió de Torres i ha afegit detalls escabrosos. Segons Vallvè, es va crear una mena de taula “de càstig” a la redacció, a la qual anomenaven “el corredor de la mort”, on van asseure ell mateix, Torres i dos companys més crítics amb la línia editorial d'aleshores.
“Volien fer creure que es tractava d'una reorganització, però va ser una purga en tota regla. TV3 algun dia ens haurà de demanar disculpes”, va escriure Vallvè a la xarxa social X. Tots dos coincideixen que l'objectiu era apartar-los sense explicacions públiques, camuflant les decisions com a canvis estructurals.
Silencis, ganivets i factures pendents
Torres no amaga la seva decepció personal amb Farràs: “Li retrec més a ell que a Rosell o Bartomeu. Ells eren polítics, però ell era periodista, i va abaixar el cap davant el poder”. Malgrat això, afirma que la seva consciència està tranquil·la: “Vaig ser un gra al cul de molts, i un dia es va acabar”
Al desembre de 2024, Farràs encara apareixia en pantalla comentant un torneig de billar a TV3, cosa que va provocar comentaris irònics de qui recorden el seu paper en la “neteja” de la redacció. Torres, Vallvè i Valls continuen vinculats a TV3, però des de posicions molt menys influents que abans.
Un patró que es repeteix als mitjans catalans
Aquest episodi no és aïllat. A RAC1, periodistes com Dani Sanabre i Gerard Romero també han denunciat pressions internes i vetos ideològics. Romero, fins i tot, va acusar Joan María Pou d'actuar com un “capo de la màfia mediàtica”, alimentant encara més el debat sobre la politització de les redaccions esportives a Catalunya.
En paraules de Torres, “el poder sempre ha volgut silenciar el periodisme incòmode, i als mitjans públics això és doblement greu perquè es juga amb diners de tothom”. Malgrat això, considera que parlar clar ara és un deure: “Ja no em poden fer més mal”
La cultura del silenci comença a trencar-se
Malgrat el temps transcorregut, la ferida continua oberta. La manca de disculpes oficials de TV3 i la permanència de figures com Farràs a la televisió pública alimenten la sensació d'impunitat. Molts professionals van optar per callar, però d'altres, com Torres i Vallvè, han decidit parlar.