La història de ‘La que se avecina’ és la d’una sèrie que ha resistit modes, crítiques i canvis generacionals, convertint-se en una autèntica referència de la comèdia televisiva a Espanya. Quan una ficció arriba als 200 episodis i suma 17 temporades, és inevitable que els rumors, retorns inesperats i alguna que altra polèmica formin part del seu ADN. Tanmateix, no tots els capítols fora de càmera tenen cabuda en el guió dels Caballero.
L’episodi esborrat i l’actor absent
Poques absències han generat tanta conversa com la de José Luis Gil, l’inoblidable Enrique Pastor. La seva sortida, motivada per un greu problema de salut, va marcar els seguidors i els seus companys. Es va parlar molt sobre el seu possible retorn, alimentant l’esperança dels fans més nostàlgics. Fins i tot es va arribar a gravar una escena carregada de simbolisme amb Loles León, pensada com un gest metatelevisiu a l’estil de grans finals de ficció. Però el destí tenia altres plans i aquell material es va perdre, quedant com una anècdota per a la història de la sèrie. Els mateixos creadors han assegurat que aquella escena, tot i ser emotiva, mai va tenir vocació de veure la llum.
Alhora, un altre nom ressona amb força als fòrums i xarxes socials: Eduardo García. El jove actor, conegut per donar vida al fill d’Enrique Pastor, va desaparèixer de la pantalla fa anys després de reconèixer públicament que la seva vida personal es va desviar per camins complicats. La seva confessió, sincera i autocrítica, va cridar l’atenció en un dels seus recents retorns televisius, on no va eludir els seus errors del passat.
Paraules que tanquen portes: la reacció dels Caballero
Si alguna cosa han demostrat Alberto i Laura Caballero aquests anys és que gestionen la sèrie amb mà ferma i una claredat absoluta sobre el tipus d’ambient que desitgen als seus projectes. Per això, quan Eduardo García va admetre en una entrevista la seva època “torçada” i es va referir en to gens amistós als mateixos creadors, les conseqüències no van trigar a arribar.
Els Caballero han respost de manera taxativa i, tot i que han mantingut el to cordial i sense estridències, han deixat clar que el retorn de García a qualsevol de les seves ficcions és inviable. Les seves paraules, carregades d’ironia i també d’una certa decepció, apunten a un dany ja irreparable. A la indústria audiovisual, com a la vida, hi ha línies que un cop creuades resulten impossibles de desfer. Eduardo García va reconèixer que voldria retrobar-se amb la professió, però els germans Caballero no van donar peu a un possible retorn a La que se avecina.
“Després d’anomenar-nos cocainòmans, potser està lleig. Que li vagi molt bé en la interpretació i que tingui molta sort en el seu retrobament amb l’audiovisual. Amb nosaltres, amb tot l’afecte del món, no serà”, van dir.
Veu Independent
Periodisme lliure i català