Un inesperat desencontre futbolístic parteix en dos el que prometia ser una connexió autèntica a First Dates. Galícia reunia en un restaurant dos solters disposats a trobar-hi alguna cosa més que un simple sopar. Però el que va començar amb un somriure, va acabar en una glossa emotiva—i un veto taxatiu—quan van aflorar els colors.
El que va passar durant la cita
Suso, un pintor de la Corunya de 56 anys, i Nuria, dona d’Ourense de 52 anys amb dos matrimonis a l’esquena, compartien arrels gallegues i gust pels tatuatges. Al principi, la complicitat es palpava. Ell presumia de la seva barba tenyida de colors —“la poso del color que convingui”— motiu de sorpresa per a ella. Ella, divertida, el qualificava de “simpàtic”, tot i que admetia que no encaixava amb el seu estil personal.
Quan la conversa va derivar cap al futbol, Suso va deixar anar una frase que ho canviaria tot: “Soc del Barça per portar la contrària al meu pare”. Intentava presentar-ho com una simple anècdota, al·legant el seu gust pel futbol en general, però la confessió va caure com una galleda d’aigua freda. Nuria, merenga confessa, va reaccionar visiblement sorpresa.
Declaracions fora de càmera i gèlida resolució
Fora del focus, Suso va admetre que no va ser completament honest en dir que la qüestió futbolística li era igual. El seu era seriós. “Jo soc del Barça tancat, tinc a les parets Messi… aquesta dona no pot entrar a casa meva”, va confessar amb natural menyspreu. Aquest va ser el moment en què la seva cita es va esvair, abans fins i tot d’arribar a les postres.
Nuria, desconcertada, va demanar no repetir l’experiència en una segona cita. No era només una qüestió de futbol; era un xoc d’identitat i intolerància que no deixava marge per continuar.
Quan el futbol es converteix en barrera emocional
Aquesta història es teixeix sobre fils culturals ben arrelats: l’esport com a part fonamental de l’orgull regional i personal. L’escena planteja un xoc generacional: Suso vincula el seu barcelonisme com a gest de rebel·lia contra el seu pare madridista, cosa que parla de la càrrega simbòlica que encara tenen aquests equips entre aficionats.
Des d’una perspectiva crítica, ressalta com fins i tot en una cita a cegues el fanatisme pot contaminar el terreny emocional. La devoció per un club, en aquest cas el Barça, s’utilitza per erigir límits personals i bloquejos emocionals que impedeixen qualsevol tipus d’obertura.
Sigui com sigui, tot quedarà com una anècdota divertida, una més, produïda en un programa que mai deixa de sorprendre’ns. I quan crèiem haver-ho vist tot ja, cada dia sorprèn amb una nova història d’amor. O de desamor, com Suso i Nuria.