L'estiu encara regala històries i la de Laura Rosel arriba amb botes gastades, motxilla lleugera i una emoció reconeixible. La periodista ha escollit un destí que no necessita màrqueting, perquè la seva llegenda s'escriu a cada pas i mirada. No és una escapada de postal, ni una ruta improvisada per sumar likes, sinó un viatge amb memòria recent i il·lusió compartida. Ella torna a un camí que ja coneix, disposada a convertir els quilòmetres en records que resisteixen el filtre del temps.
Un Camí del Nord amb sortida a Bilbao
El 18 d'agost de 2025, Rosel va començar el Camí del Nord des de Bilbao juntament amb María Xinxó, Pau Venteo i Neus Carreras. El grup va encadenar jornades cap a Ortuella, Portugalete, Castro Urdiales, Laredo, Güemes i Santander, amb la costa cantàbrica com a horitzó constant. L'itinerari confirma que la ruta bilbaïna cap a Santander inclou aquestes parades clàssiques, amb platges interminables i penya-segats que exigeixen cames i cap. L'etapa Laredo-Güemes i l'enllaç posterior fins a Santander són fites molt freqüentades per pelegrins que cerquen mar, vent i silenci contingut.
Tres dies passats per aigua i una lliçó simple
La millor anècdota d'aquestes vacances no la donen els selfies, sinó la meteorologia, capritxosa i tossuda durant tres jornades consecutives. El grup va acabar xop “de dalt a baix” fins a convertir l'habitació en estenedor improvisat, entre rialles i cansament. Rosel va admetre que va deixar l'impermeable fora de la motxilla a l'últim minut, i la pluja es va cobrar la seva venjança amb puntualitat. Aquesta badada afectuosa uneix qualsevol pelegrí, i explica per què el relat guanya humanitat quan entra l'error i apareix el riure còmplice.
Reaccions a Instagram: “backstage” real i bromes de caminants
Mentre avançaven, Xinxó va compartir un “backstage” del CaminoAK amb misèries domèstiques, confessions mínimes i humor de botes mullades que va connectar a l'instant. Els seguidors van celebrar la manca de posat i la veritat senzilla d'un diari de ruta que explica el que sovint s'oculta. La mateixa Rosel va resumir dies de vent i ruixats en vídeos i textos breus que fugen de l'èpica i abracen el quotidià. Aquesta veu, barrejant quilòmetres i confidències, explica part de l'atracció d'aquesta escapada que molts anhelen i només alguns s'atreveixen a començar.
De Santiago a Finisterre en una altra temporada
No és la primera vegada que la periodista canvia platós per credencials i albergs amb història, perquè ja havia fet l'extensió a Finisterre. Aquells noranta quilòmetres afegits, completats en quatre etapes, van deixar clar que caminava per convicció i no per moda. Avui, Rosel dirigeix la comunicació de la Universitat de Barcelona i administra un calendari intens que demana aire quan arriba l'agost. La pausa pelegrina encaixa amb aquest perfil i retorna la mirada descansada de qui tornarà al setembre amb la brúixola ben calibrada.