La vida del rei emèrit Joan Carles I ha fet un nou gir geogràfic, canviant l'àrid paisatge de Abu Dabi per la nostàlgia de la costa portuguesa. Un retorn als orígens, a aquesta zona de Cascais i Estoril que ja va ser refugi per a la seva família en el passat. Tota la família va viure a la localitat portuguesa durant el llarg exili. El seu pare, Juan de Borbón, alimentava l'esperança de recuperar el tron, però Franco tenia altres plans.
Tanmateix, aquest no és un retorn triomfal, sinó un exili daurat i vigilat, una solució intermèdia negociada per les seves filles, les infantes Elena i Cristina, i acceptada amb condicions pel Rei Felip VI. L'ordre des de la Zarzuela és clara: proximitat geogràfica, però màxima distància institucional. La principal impulsora de l'allunyament és Letícia Ortiz.
La reina espanyola sempre ha estat enfrontada amb el seu sogre. Joan Carles no veia amb bons ulls la seva entrada a la família i molt menys que pogués esdevenir reina.
En aquest nou capítol de la seva vida, marcat per una salut que flaqueja i un silenci mediàtic gairebé imposat, Joan Carles I anhelava alguna cosa més que la brisa de l'Atlàntic. S'esperava, això sí, que un any més fos a Sanxenxo, on té grans amics.
L'emèrit buscava un gest, una connexió que transcendís les fredes trucades telefòniques i les trobades oficials. Un desig que semblava inabastable, vetat a la Zarzuela i massa lluny a l'Orient Mitjà. Però de vegades, l'estratègia familiar troba les seves pròpies escletxes, lluny del protocol i de les mirades indiscretes.
Una escapada exprés i clandestina des de Basilea
I finalment, va passar. La trobada que Joan Carles I feia tant de temps que esperava es va materialitzar en el més absolut secret. No hi va haver comunicats, ni posats, ni rastre en l'agenda oficial. Les seves netes, la princesa Leonor i la infanta Sofia, van protagonitzar una escapada fugaç des de Basilea, on aprofitaven uns dies de descans, per visitar el seu avi a la seva nova residència portuguesa. Un viatge llampec, dissenyat per no deixar rastre.
La reunió va durar tot just unes hores, un matí de retrobament privat que es va desenvolupar entre les quatre parets de l'habitatge de l'emèrit. Va ser un moment purament familiar, el primer d'aquestes característiques des que Joan Carles I va abandonar Espanya.
El valor del gest davant la barrera institucional
Per a Joan Carles I, aquesta trobada ha estat una victòria personal d'incalculable valor. Tot i que es va quedar sense la desitjada fotografia al costat de l'hereva al tron i la seva germana, una imatge que li hauria servit per blanquejar la seva reputació deteriorada.
En un moment en què es rumoreja que ultima els detalls de les seves memòries, qualsevol acostament amb el nucli dur de la Família Reial és or pur per al seu llegat. Aquest acostament privat obre la porta a nous interrogants. Es tracta d'un fet aïllat o de l'inici d'una nova dinàmica familiar més laxa?
Quina ha estat la postura de la reina Letícia davant aquest moviment fora del seu control? Per ara, Joan Carles I ha guanyat una petita batalla.