Des del ventall d'intrigues a la Casa Reial, sorgeix una nova fractura que podria marcar un abans i un després en el vincle entre les dues germanes Borbó. Darrere d'una aparent unitat, destaquen diferències fonamentades en decisions clau sobre la figura del seu pare, el rei Joan Carles, i el seu futur llegat.
Un xoc inesperat
Segons Pilar Eyre, a través d'una exclusiva recollida a El Nacional i en un programa de televisió, la infanta Cristina ha mostrat el seu desacord amb la darrera iniciativa del seu pare: la demanda contra l'expresident de Cantàbria, Miguel Ángel Revilla. Aquest moviment legal, promogut pel rei emèrit, ha causat un fort rebuig entre els sectors més moderats de la família.
Cristina considera que aquesta acció podria atreure atenció judicial sobre les finances de Joan Carles, fins i tot posant en joc Felip VI, que el 2020 va admetre públicament que el seu pare havia acumulat fons irregulars. Per a ella, la querella resultarà contraproduent i complicarà encara més la situació fiscal de l'emèrit.
El suport incondicional d'Elena
En canvi, segons Eyre, la infanta Elena hauria optat per donar suport al rei sortint. Lleial a la seva figura paterna, rebutja les crítiques llançades per Revilla i dona suport a la iniciativa judicial, aparentment convençuda que és el camí just. Aquesta postura, sosté Eyre, es basa en un sentit de lleialtat personal i familiar, tot i que ha estat descrita com a impulsiva i mal calculada per fonts properes.
El debat entre les germanes també té implicacions econòmiques. Tant Cristina com Elena serien avui les beneficiàries dels béns que Felip VI va decidir rebutjar, i que el seu pare manté sota control. Cristina, establerta a Suïssa, i Elena, més vinculada a Espanya, exhibeixen postures diferents sobre com salvaguardar aquest patrimoni.
L'herència i la seva ombra fiscal
El 2020, Felip VI es va desvincular del patrimoni de Joan Carles com a mesura per protegir la Corona. Tanmateix, aquest gest va beneficiar indirectament les seves germanes: en renunciar a aquesta fortuna, no ho van haver de fer les infantes, que continuen vinculades als fons qüestionats. Aquesta circumstància s'ha convertit en una font de fricció, ja que cadascuna interpreta de manera diferent l'abast i les conseqüències d'aquesta decisió.
Tot i que ni Elena ni Cristina s'han pronunciat públicament, les xarxes han estat un escenari d'especulacions. Editorials digitals critiquen Elena pel suposat "suport cec", mentre que la postura de Cristina es percep com a "prudent", intentant no dinamitar la Corona.
Què passa ara?
El mitjà de referència en televisió va afirmar que "la infanta Cristina va avisar que s'acostava un tsunami mediàtic si seguien endavant amb la querella", quelcom que coincidiria amb els advertiments que hauria llançat la menor de les Borbó.
L'estratègia legal segueix en marxa i la resposta de Revilla podria incloure peticions de testimonis clau, inclòs Felip VI, la qual cosa allargaria el cas i l'exposaria a l'opinió pública. En aquest context, la fractura entre les germanes no només és pública, sinó que també amplia la seva influència en l'entorn institucional.
Cap a una fragmentació irreversible
Al final, aquest episodi posa en escac no només una demanda: també desafia la unitat familiar. Cristina, amb una postura cauta i defensiva, xoca amb Elena, la lleialtat paterna de la qual la compromet amb una posició més ferma.
Al mig hi ha el símbol del regnat i el futur de la institució monàrquica. El pes de la lleialtat familiar superarà el rigor institucional?