L'estiu és sinònim de viatges, descans i desconnexió, però també s'ha convertit en una trampa financera per a molts espanyols. Així ho ha advertit l'economista Gonzalo Bernardos, una de les veus més influents del país en temes econòmics, qui ha alçat la veu sobre un fenomen cada cop més habitual: endeutar-se per poder viatjar.
Durant la seva intervenció al pòdcast Inversió Intel·ligent i al programa La Mirada Crítica, Bernardos ha posat sobre la taula una realitat que ja afecta quatre de cada deu espanyols: paguen les seves vacances a terminis, moltes vegades recorrent a crèdits ràpids o, pitjor encara, a la targeta de crèdit.
Viatjar ja no és un luxe, és una necessitat… o no?
“Anar de vacances ja no és un luxe, és una necessitat”, afirma Bernardos, assenyalant que el concepte d'oci ha canviat dràsticament en els darrers anys. “Abans, viatjar era un privilegi reservat per a ocasions especials. Avui dia, la pressió social i l'estil de vida ens empenyen a viatjar, encara que no ens ho puguem permetre”.
L'economista destaca que les noves generacions prioritzen l'experiència del viatge per sobre d'altres béns de consum. “A la meva època, tenir cotxe era essencial. Avui, molts joves ni tan sols ho contemplen, però en canvi, als 25 anys ja han fet la volta al món tres vegades”.
Aquest canvi de mentalitat ha provocat un augment de la despesa en turisme i oci, a costa de reduir les compres de béns duradors. Tanmateix, aquesta despesa moltes vegades no es fa amb diners disponibles, sinó amb finançament, i aquí és on rau el gran problema.
Crèdits i targetes: el risc de les vacances finançades
Bernardos ha estat taxatiu pel que fa a l'ús de la targeta de crèdit per finançar viatges: “Si t'has d'endeutar per anar de vacances, fes-ho amb un préstec al consum, no amb la targeta. L'interès d'una targeta pot superar el 17%, mentre que un préstec personal pot rondar el 8 o 9%”.
El problema, explica, no és només el cost financer, sinó la pèrdua de control sobre les finances personals. “Gaudiràs del viatge, però després estaràs mesos pagant, angoixat, i sense capacitat de reacció davant imprevistos”.
A més, adverteix sobre un error molt comú a les llars amb fills: enllaçar la pujada de setembre amb la de gener. “Al setembre arriba la despesa escolar, matrícules, llibres… Si a més arrossegues el deute de les vacances, pots generar un forat financer difícil de reparar”.
Recomanacions per a unes vacances responsables
No gastis més del que pots pagar en 1 o 2 mesos. Si necessites més temps, el viatge està per sobre de les teves possibilitats. Evita les targetes de crèdit per pagar vacances. Són còmodes, però perilloses. Tria un préstec al consum si necessites finançar-te, però assegura't de tenir capacitat per tornar-lo sense comprometre la teva economia.
Fes un pressupost realista, que contempli també el que ve després: tornada a l'escola, Nadal, rebaixes… No et deixis arrossegar per la pressió social. No passa res per no anar al destí de moda si això et garanteix tranquil·litat financera.
Bernardos conclou amb una reflexió contundent: “El més important de les vacances no és el lloc on vas, sinó com tornes. Si tornes feliç, descansat… i sense deutes, hauran estat unes bones vacances”.