Quan Carles III va pujar al tron, molts van posar el focus en el seu compromís ecològic i auster. Tanmateix, recents investigacions i filtracions apunten a un retrat molt diferent: despeses opulentes que han encès el debat públic. Des de roba a mida fins a viatges de cost elevat, el rei afronta la pressió de justificar cada lliura.
Armari reial amb etiqueta de luxe
Segons mitjans britànics, el monarca posseeix vestits artesanals valorats en més de £5 000 cadascun i jerseis de llana que superen les £1 000. El seu calçat rep cures diàries d’un militar, i la seva roba interior de seda es renta a mà, sense ús de rentadores al palau. Aquest nivell de cura recorda la reina Isabel II, però ara els comptes reflecteixen xifres que fins i tot sorprenen els britànics.
Carles III no només gasta en ell mateix, també administra grans extensions territorials. Els ducats de Lancaster i Cornualla van generar milions en ingressos pel lloguer de terrenys al NHS i organismes estatals, sense tributar societats ni plusvàlues. Aquestes estructures han estat qualificades per crítics com un sistema complex que beneficia més la Corona que el poble.
Subvenció en ascens
El Sovereign Grant, l’assignació pública per a despeses reials, puja de manera considerable: passarà de £86 milions a £132 milions a partir de 2025–2026. Aquest augment, justificat per finalitzar les obres del Palau de Buckingham, es produeix mentre escoles i hospitals britànics continuen amb dèficit.
Els opositors denunciants, com el grup Republic i l’exdiputat Norman Baker, calculen un cost anual real de més de £500 milions, comptant seguretat, viatges i manteniment. Segons ells, la manca d’auditories freqüents i el secretisme dificulten saber què és despesa oficial i què és despesa personal.
Transparència en tela de judici
Des del Palau asseguren que totes les despeses estan aprovades “sota supervisió governamental”. A més, se subratlla que les propietats generen beneficis a l’Estat: part dels ingressos dels ducats financen activitats reials i caritat. També destaquen l’impacte econòmic del turisme generat per la reialesa, que, segons estimacions, compensa amb escreix el cost.
Tot i que les despeses actuals sorprenen, no són inèdites a les monarquies europees. Tanmateix, l’escala presumptament desmesurada davant d’altres com la dels Països Baixos (aproximadament £46 milions anuals) dibuixa una monarquia britànica més costosa. La corona defensa que aquestes xifres inclouen inversions a llarg termini en patrimoni històric.
El rei respon… a mitges
La polèmica entorn de Carles III no és només econòmica, també apel·la a l’essència del valor simbòlic de la monarquia. Posa sobre la taula el debat de si aquesta institució ha de ser un refugi del passat o adaptar-se als temps d’austeritat. El rei ha obert el Palau de St. James al públic per generar ingressos, en un gest que alguns valoren com a modern. Tot i això, només el temps —i la pròxima revisió del Sovereign Grant el 2026— dirà si aquests gestos satisfaran la societat de Gran Bretanya.