Als seus 71 anys, Àlex Gorina ha optat per acabar una de les etapes més extenses i reconegudes a la història de Catalunya Ràdio. El programa La finestra indiscreta és el més veterà de l'emissora propietat de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).
La finestra indiscreta és un programa de cinema que s'ha mantingut en antena durant 37 anys, convertint-se en tot un referent per a l'oient cinèfil català. Tot i haver-se sotmès a diversos canvis d'horari, amb èpoques en què s'emetia els diumenges de 9 a 10h del matí, dissabtes a la nit i actualment a la franja dels divendres de 00,00 a 2h de la matinada, sempre ha estat present a l'antena de Catalunya Ràdio.
Amb un estil personal i molt apassionat, Gorina és una veritable enciclopèdia cinematogràfica i la seva virtuosa memòria li ha permès interactuar amb l'audiència durant els dies en què aquests trucaven en directe per intervenir al programa. Però els temps canvien i actualment la comunicació s'ha especialitzat mitjançant correus electrònics, missatges i intervencions per xarxes socials. El to del programa també s'ha anat modificant, i ha deixat una mica de banda la individualitat d'Àlex Gorina per dotar-lo d'una visió més col·lectiva en què diversos col·laboradors han anat intervenint de manera regular.
A més de la seva històrica vinculació amb Catalunya Ràdio, Gorina també ha col·laborat amb TV3, presentant l'espai Klaatu barada niktó i aquell Ni blanc ni negre, que va compartir amb el seu gran amic Jaume Figueras, l'altre gran històric de la informació cinematogràfica a Catalunya , l'ànima del mític Cinema 3, programa que incloïa aquest breu espai i que concloïa amb una frase convertida en llegendària: "Endevina, Gorina! Ho superes, Figueras?" Els comentaris durant la gala dels Premis Gaudí per a la televisió pública catalana també s'han convertit en un referent dins la trajectòria d'Àlex Gorina a la cadena.
Un substitut especialitzat en sèries de televisió
Ara que Àlex Gorina es jubila, i sense la intenció d'eliminar La finestra indiscreta de la graella, des de Catalunya Ràdio s'ha pres una decisió realment estranya i sorprenent: seguir endavant amb l'espai, escollint un substitut que molt poc té a veure amb el estil i els postulats consolidats per Gorina : Toni de la Torre, qui atenció, és crític de sèries de televisió.
A hores d'ara potser convindria recordar que el cinema i la televisió no són, ni de bon tros, el mateix. A més, algú que s'ha especialitzat en sèries, no pot tenir el notable coneixement exigit per abordar un programa com La finestra indiscreta , per la senzilla raó que el consum de sèries exigeix tant de temps de dedicació, que resulta impossible prioritzar el cinema i la història del mateix.
Una decisió controvertida i injusta, tenint en compte les nombroses persones catalanes que tenen grans coneixements de cinema, que segueixen l'actualitat amb rigorosa puntualitat, però que a més tenen un gran bagatge dins del cinema clàssic i sobre cinematografies alternatives. Els oients de La finestra indiscreta són exigents i molt cinèfils; Gorina els tenia molt ben acostumats, satisfent els seus dubtes i compartint opinió a partir de la saviesa. A partir d'ara, el cinema a les ones radiofòniques ja no serà el mateix. Una pena.