Espartac Peran va aparèixer a “Versió estiu” amb la brillantor de les grans tardes, però va deixar l'estudi mut durant segons. Ningú no esperava que un comentari aparentment rutinari acabés girant la conversa cap a la vocació i el futur professional. Va ser el 29 d'agost, un tancament de temporada a RAC1, quan va deixar anar una frase que va canviar el to del programa. L'audiència va quedar amb la sensació d'estar escoltant quelcom més que una anècdota simpàtica, potser un manifest personal.
Un “t'estimo” televisiu que va apuntar directament a TV3
Peran va rebatre la pregunta eterna sobre si ja ho ha fet tot a televisió, apuntant la seva satisfacció. La comparació va funcionar com un fuet i va preparar el terreny pel que vindria segons després al mateix estudi. I llavors va arribar la confessió que va incendiar les xarxes: «em moro d'amor per la meva feina», alhora que reivindicava la seva vitalitat. El plató va celebrar la frase i les xarxes van amplificar-ne l'eco amb captures del vídeo i titulars que subratllaven l'emoció.
El presentador que no es jubila
No va parlar de romanç, sinó de televisió i del desig de seguir on sempre va somiar, TV3. A cinquanta-tres anys, va assegurar que no pensa a retirar-se i que conserva una energia inusual, aliena a pronòstics conformistes. El seu missatge encaixa amb un perfil que ha anat mutant del directe de carrer a la direcció i la producció. Des de 2019 dirigeix “Atrapa'm si pots”, el concurs que presenta Llucià Ferrer, i coneix com pocs la mecànica que premia els millors.
Aquesta doble mirada li permet entendre com pensen els aspirants i també què busca un format d'entreteniment familiar. Ho va dir sense embuts: en els concursos mana la memòria, més que una enciclopèdia mental, i ell mai es presentaria com a participant. No estranya que la seva intervenció a “Versió estiu” deixés titulars, perquè la seva trajectòria està feta de directes, proximitat i ofici après. No va improvisar el personatge, va parlar el professional que ha recorregut Catalunya explicant tradicions i quotidians amb una càmera al davant.
Reaccions, xarxes i el mapa actual de Peran
A la tarda de Divendres va cisellar una tertúlia sobre La Riera que va unir públic i col·laboradors, forjant un estil de televisió comunitària. Aquella taula va crear llenguatge, i aquest eco es percep a cada pas que fa en antena avui. La peça de RAC1 va córrer per X amb titulars calcats, mentre el mateix programa destacava les seves frases a la web de l'espai. La seva biografia pública recorda que va néixer a Mataró i va créixer professionalment a TV3, on ha presentat, dirigit i narrat grans cites.
El seu recorregut inclou Bocamoll, les Campanades de Cap d'Any i retransmissions com La Patum, fites que expliquen el seu vincle emocional amb la pantalla. El 2024 va tornar en primera persona amb “Únics”, un format que recorre festes populars i les converteix després en documentals d'alt pols. El projecte va néixer a 3Cat amb vocació documental i aire de servei públic, apostant per una mirada immersiva i tecnològica. Tot ajuda a entendre per què el seu “t'estimo” públic no va ser cursi, sinó coherent amb una carrera basada en el servei públic.
Peran va llançar, a més, una crítica elegant a aquella pregunta que subestima oficis, comparant la televisió amb la feina orgullosa d'un barista. La seva confessió d'amor va ser professional, apuntant que vol seguir a TV3, la casa on sent la vocació intacta. Queda per veure si aquesta declaració desencadena nous encàrrecs de horari de màxima audiència, tot i que la seva agenda ja combina direcció, presentació i projectes culturals. Mentrestant, els seus seguidors segueixen atents a les seves publicacions a Instagram, on queda clara la seva brúixola sentimental: Catalunya i la televisió pública.