L'històrica apagada que va submergir ahir en la foscor tota la península ibèrica va generar una situació tan insòlita que, per moments, semblava que havíem viatjat en el temps als anys 90. Carrers plens de persones amb transmissors a la mà, nens jugant lliurement als parcs i llars que únicament podien cuinar gràcies a cuines de gas o butà, van recordar un passat no tan llunyà però que semblava oblidat.
Enmig d'aquesta situació extraordinària, la xef i divulgadora gastronòmica María Nicolau va causar sensació amb un tuit que ràpidament es va fer viral a les xarxes socials. Fidel al seu estil provocador i humorístic, Nicolau presumptuosa d'estar perfectament preparada per a la crisi energètica que va paralitzar el país. En el seu missatge afirmava de manera contundent: "Moriré abraçada a cinquanta bombones de butà, motherfuckers".
Cuinar amb butà, la solució més efectiva
Amb el seu característic to humorístic, la reconeguda xef destacava indirectament la importància de disposar de sistemes alternatius a l'electricitat per cuinar en situacions d'emergència. I és que, enmig del caos, aquelles llars que encara conserven cuines de gas o butà van poder seguir fent vida relativament normal, preparant aliments calents sense necessitat de recórrer a l'electricitat.
Aquest tuit no només va generar rialles i comentaris divertits a les xarxes, sinó que també va posar sobre la taula una reflexió més profunda sobre com la dependència excessiva de l'electricitat pot afectar greument les nostres vides quotidianes en moments crítics.
Nostàlgia dels anys 90
La jornada de l'apagada va ser, a més, una inesperada invitació a la nostàlgia. L'escena de nens jugant en parcs, l'absència de pantalles i la presència de ràdios portàtils, llanternes i aparells analògics van tornar, encara que de manera forçada, a moltes persones a un estil de vida més senzill i menys tecnològic. Aquest retrocés temporal accidental va tenir efectes curiosos en la societat, creant un ambient comunitari que recordava les dècades anteriors al boom tecnològic.
El missatge de María Nicolau, a més de divertit, serveix per plantejar preguntes serioses sobre la vulnerabilitat de la nostra societat davant crisis energètiques. La seva defensa, encara que còmica, del tradicional sistema de bombones de butà és un recordatori oportú que, de vegades, les solucions més efectives són aquelles que no depenen exclusivament de sofisticades infraestructures tecnològiques.
Al final del dia, la imatge de María Nicolau abraçant simbòlicament les seves cinquanta bombones de butà es va convertir en una metàfora divertida, però rellevant, sobre la necessitat de mantenir certa autonomia energètica i estar preparats per a situacions inesperades com la viscuda ahir a Espanya i Portugal.