La influent cuinera catalana Maria Nicolau ha creat un dietari que comparteix mitjançant una newsletter. Mitjançant aquest dietari comparteix la seva personalíssima manera de divulgar l'art culinari sense prescindir de la seva filosofia de vida eloqüent.
En un dels seus recents comunicats ha escrit sobre la seva col·laboració al programa Tot es mou , que condueix la periodista Helena García Melero a TV3. I com que a Maria Nicolau res no és convencional i tot és possible, s'ha centrat a explicar la seva experiència prèvia a l'arribada del plató; és a dir, el control a què s'ha de sotmetre quan entra amb el seu automòbil -sol portar molt material- al recinte habilitat de la cadena de televisió. Segons Nicolau, el control és molt estricte i la supervisió realment detallada, fins a arribar a revisar els fons del vehicle amb càmeres adaptades.
Una experiència molt sorprenent
No obstant i malgrat el cert nerviosisme que li genera tant control, Maria Nicolau no va sortir de la sorpresa el dia que va entrar portant una peça molt complexa: “Un d'aquests dies portava un porc senglar acabat de caçar, encara sanguinós, ficat dins d'una bossa de plàstic de mida industrial, lligada amb cordill i ancorada dins d'un contenidor de fred, acompanyat d'una destral de llenya i un estoig de cuir amb ganivets de carnisser, en un bodegó de psicopatia clàssic de llibre o de sèrie de True Crime . Un porc senglar pelat, posat al llarg, té la mateixa mida d'un adolescent que faci esport escolar. “Tot correcte, pot passar”.
Mitjançant la ironia que la caracteritza, Maria Nicolau ha volgut compartir aquesta curiosa anècdota mentre es pregunta: “Què busquen? Què seria sospitós? Qüestions peculiars, però que evidencien l'estrès constant a què s'ha de sotmetre com a col·laboradora d'un dels programes amb més audiència de la cadena.
Als seus 42 anys, la popular cuinera i autora dels llibres "Cuina o barbàrie" i "Crem! Memòries d'una cuinera", segueix fidel al seu estil i a aquesta filosofia que encapçala la seva web oficial i que diu: Que cada instant de cuina ens faci més lliures i salvatges . No en va, aquesta mateixa confessió sobre les seves aventures a TV3, va anar acompanyada pel record d'una entremaliada d'infància:
"Cada any, els alumnes de cinquè d'EGB del centre havien anat, durant dècades, per tradició, a visitar la fàbrica de la LU, on feien les galetes Príncep de xocolata i els Dinosaures. Vam ser la nostra classe i, com a resultat de la visita , el col·legi va quedar vetat per sempre a les instal·lacions. Érem uns salvatges i uns morts de gana de tal calibre que ens vam fotre dins les màquines en marxa a robar galetes calentes com beneïts. Els vam desanimar tota la cadena de producció. L'esbroncada va ser de proporcions èpiques. Ens van castigar sense anar de colònies, però no va ser un drama. Pel que sembla no ens vam perdre gran cosa. Els de la classe dels bons sí que van ser, i es veu que van fer un joc de nit a Coma-ruga i no van ser capaços de trobar les bosses gegants de crispetes que els monitors havien amagat enterrades a la sorra de la platja... Ja em diràs, crispetes remullades per la brisa marina, quina merda de joc de nit i de recompensa. La de la LU va ser la millor sortida escolar de totes les que recordo”.