Nadal és, sens dubte, una època de l'any plena de màgia. I per als catalans, aquesta màgia es multiplica cada vegada que encenem la televisió per gaudir d'un nou episodi de El foraster, el programa encapçalat per Quim Masferrer que porta anys captivant l'audiència. Perquè si alguna cosa queda clara episodi rere episodi, és que cada dilluns l'espai de TV3 aconsegueix encimbellar-se al més alt dels rànquings d'audiència, superant fins i tot propostes televisives de primer nivell. El secret? El carisma de Quim, la seva capacitat d'improvisació i, per descomptat, l'afecte i hospitalitat de la “bona gent” que habita els pobles de tota Catalunya.
La fórmula és, en aparença, senzilla: Quim puja al cotxe, es dirigeix a qualsevol racó del territori català i... comença la màgia. El fet de descobrir les històries darrere de la seva gent i del seu dia a dia desencadena moments emotius, vivències úniques i, per descomptat, una gran dosi d'humor. Tot això provoca que l'espectador se senti plenament identificat, reconeixent-se en les anècdotes i experiències que es narren. Potser per això El foraster s'ha convertit en un dels programes més estimats pel públic, fins al punt que molts somien amb veure Quim recorrent també els carrers del seu propi municipi.
No obstant això, com bé explica el presentador, El foraster no seria el que és sense l'enorme equip humà que treballa darrere de les càmeres. Un equip que planifica cada detall, que escull acuradament les localitzacions i que, finalment, fa possible que Quim i els habitants del lloc brillin amb llum pròpia. En el capítol dedicat a Sant Jordi Desvalls, Masferrer ha decidit mostrar un fragment inèdit del treball que es duu a terme quan les càmeres no estan gravant, desvetllant així un dels grans “secrets” del programa.
Treball de rodatge i edició
El presentador va voler compartir a les seves xarxes socials un vídeo en què s'aprecia el que ells mateixos anomenen “el camp base” —o “base camp”—, el lloc on l'equip emmagatzema el material de rodatge i es realitzen tasques tan importants com la catalogació i el bolcat de les gravacions. Entre càmeres, micròfons i ordinadors, Masferrer presenta a Oriol, encarregat de la part tècnica, i a Quim (un altre membre de l'equip), que es passa el dia classificant tot el que es grava perquè el muntatge final sigui perfecte. Aquest procés, moltes vegades invisibilitzat, és clau per donar forma al contingut que després tant emociona i diverteix l'audiència.
Però Quim no es queda aquí; amb el seu particular sentit de l'humor, persegueix altres companys que prefereixen no ser gravats, com Cris Garcia o Manu Menéndez —el director—, instant-los a que apareguin en càmera. “No vull sortir!”, repeteixen entre rialles, mentre el presentador insisteix a enfocar-los. Aquest moment tan espontani mostra la complicitat d'un equip que, si bé treballa fora de focus, és fonamental per garantir que cada capítol de El foraster conservi l'essència que l'ha fet triomfar.
Amb aquest gest, Quim Masferrer ha volgut reconèixer la tasca de qui no apareixen en pantalla però que, amb la seva dedicació i el seu afecte, contribueixen a la qualitat del programa. I és precisament aquesta barreja de professionalitat, afecte i humor la que fa que El foraster hagi conquerit tot un país i prometi seguir fent-ho per molt de temps més. Perquè, com bé diu l'eslògan no oficial del programa: a Catalunya hi ha molt bona gent i, a dia d'avui, sabem que també hi ha un excel·lent equip treballant per mostrar-nos-la tal com són.