La cerimònia a Marín, que va tancar l'etapa naval de la princesa Leonor, es va convertir en l'epicentre d'una polèmica inesperada. El que va començar com un acte solemne amb tocs emotius, ben aviat va començar a gestar tensions entre els seus companys de promoció. Aquests no van trigar a manifestar el seu malestar, ja que ho consideren un tracte “diferencial” i “premis sense mèrit”. Als passadissos de l'Acadèmia Naval, el rumor sorgeix amb força: “ella no ha fet res”, lamenten diversos aspirants.
La concessió de la Gran Creu del Mèrit Naval a Marín
El 16 de juliol (Verge del Carme) a l'Escola Naval Militar el rei Felipe VI va imposar a la seva filla la Gran Creu del Mèrit Naval amb distintiu blanc. La medalla complementa altres ja rebuts. Es tracta de la Gran Creu del Mèrit Militar a Saragossa i la medalla d'or de Galícia.
Amb aquest gest, la princesa va ascendir al grau de guardiamarina de segon, nivell idèntic al dels seus homòlegs després de sis mesos de formació al vaixell escola Juan Sebastián Elcano.
L'acte, presidit per Felip VI i la reina Letícia, va tenir lloc a l'esplanada de l'acadèmia davant del vaixell escola Elcano. El comandant Pedro Cardona, en el seu discurs, va ressaltar l'alt nivell formatiu del centre i va qualificar la presència de la princesa com un “orgull i una responsabilitat”. Tanmateix, fora de la tarima institucional, les reaccions van ser ben diferents. Als seus companys no els va agradar gens aquest gest i no hi estan d'acord.
Queixes internes: justícia o favoritisme?
Alguns dels aspirants expressen el que consideren una injustícia històrica. “No ha complert els mínims”, argumenten, recordant els advertiments que va rebre en formacions anteriors per la seva condició física. A més, la condecoració naval representa el cim en categories destinades a militars per l'execució de missions o serveis distingits per a l'Armada.
A la plaça central de Marín també es va escenificar una altra controvèrsia: activistes locals van protestar per la presència reial. Galiza Nova i USO Galicia van manifestar el seu rebuig amb cartells i concentracions, denunciant “privilegis monàrquics” i exigint millores laborals. No obstant això, des de la Xunta i representants institucionals es va considerar l'acte com “una mostra d'estabilitat institucional i compromís amb l'Armada”.
A Alemanya ha cridat l'atenció un moment humà dins la formalitat: el rei ajudant a col·locar la banda a la seva filla mentre ella sostenia una espasa. Els mitjans alemanys interpreten aquest gest com a reflex d'un vincle familiar proper malgrat l'aparença solemne.
Què ve ara per a la princesa?
Conclosa la seva fase naval, Leonor afronta un breu descans estival abans d'integrar-se en el seu darrer període de formació, a l'Acadèmia de l'Aire, previst per a finals d'agost. Aquest serà el seu tercer i definitiu filtre militar, i marcarà la fi del seu recorregut com a cadet.
El cert és que el reconeixement institucional i les tensions internes han col·locat la princesa al centre d'un debat poc freqüent. Les preguntes són clares ara. És legítim el reconeixement jove, o s'hauria de revisar el model de condecoracions per no sembrar desigualtat entre qui, suposadament, comparteixen esforç i sacrifici?
El que està clar és que el desenllaç d'aquesta polèmica podria obrir converses sobre el paper de l'herència institucional en el món militar. Aleshores les preguntes són clares. Veurem més veus alçar la veu en futurs actes?