Dues persones amb ulleres i roba de xef posen juntes mentre a la cantonada esquerra apareix un requadre amb la imatge borrosa d’un dolç o postre.

Raül Balam, les postres que encantaran a la seva mare, Carme Ruscalleda

Raül Balam conquereix amb les postres que enamoren la seva mare, Carme Ruscalleda

Des de fa uns dies, circula amb força entre seguidors de la gastronomia catalana un relat carregat d’emotivitat. Raül Balam, xef al capdavant de Moments amb la seva mare, Carme Ruscalleda, reviu una recepta casolana que s’ha convertit en sensació aquest estiu. Però l’interès no és només pel dolç, sinó que és un gest als seus orígens, la relació mare-fill i a l’alta cuina amb arrels familiars.

Les postres que evoquen la infància compartida

En una recent cobertura gastronòmica, es descriu un pastís de xocolata i nous, senzill d’elaborar. Carme Ruscalleda el preparava a Raül els divendres quan tornava de l’internat a la Garrotxa. El xef rememora com s’estirava davant del televisor a la botiga familiar i picava trossets que li portaven a la boca: “Allò era la felicitat”.

Aquest record íntim ha estat recuperat com un signe d’identitat emocional i respecte per les arrels. Ara Raül el prepara amb orgull, i la recepta es difon entre aficionats com les postres que captiven fins i tot a qui domina dues estrelles Michelin.

Xef amb ulleres i jaqueta blanca somriu mentre una lupa vermella ressalta un detall borros de menjar al seu costat.
El formatge de Carme Ruscalleda | Canva Pro, XCatalunya, Carme Ruscalleda

La repercussió del plat a xarxes i el llegat dolç de Carme

La recepta es va viralitzar per una publicació a xarxes que afirmava: “Un dolç ric, de fàcil elaboració, i que la seva mare, Carme Ruscalleda, li feia diverses vegades en sortir de l’escola”. Crónica Global va publicar la història el 28 de juliol de 2025, destacant la senzillesa del bescuit i el seu impacte a Catalunya, especialment en comunitats gastronòmiques. Des de perfils culinaris locals fins a fòrums de cuina tradicional, molts van recuperar la recepta, motivant preguntes com “la cuina dels grans xefs també s’alimenta de receptes casolanes?”

La repercussió va combinar nostàlgia, autenticitat i passió per la tradició. Carme Ruscalleda, amb set estrelles Michelin acumulades, ha defensat sempre una cuina catalana moderna, elegant i propera a l’emocional.

Va viure la seva infància en una botiga de productes locals i després va crear el llegendari Sant Pau, que va arribar a tres estrelles, i posteriorment Moments, que dirigeix ara amb el seu fill Raül. Fins i tot en alta cuina, les postres tenen el seu espai narratiu. A Moments, els petits dolços tanquen el menú com a part d’un relat personal i estètic, molt present en la filosofia familiar de presentar producte, forma i emoció amb coherència.

Una xef somrient amb ulleres i uniforme blanc està davant d'un fons de maduixes i melmelada, acompanyada d'una il·lustració d'un xef caricaturesc fent un gest d'aprovació.
La melmelada de Carme Ruscalleda | TV3, XCatalunya

Del record infantil a la figura pública

Raül Balam no només dirigeix amb criteri i originalitat; també aporta la memòria afectiva al restaurant de luxe. La seva història personal inclou una lluita oberta contra l’addicció, la recuperació de la qual va marcar un abans i un després en la seva creativitat culinària. A la seva autobiografia Enganxat explica com fa una dècada va marcar un canvi definitiu: “Jo pensava que era un viciat... però estava malalt”.

Avui afirma que la cuina emocional i els vincles familiars són part essencial del seu discurs, i aquest pastís de xocolata no és només una recepta. També és un símbol de recuperació, afecte i una connexió amb la seva mare que continua inspirant-lo en cada menú.

Aquestes postres, simples, però significatives, proposen un doble viatge: un cap a les emocions compartides amb la mare, i un altre cap a una reinterpretació moderna de l’alta cuina amb cor. En un món on els grans menús acaparen titulars, aquest dolç ens recorda la força de l’immediat i el personal. Aquest pastís de xocolata i nous ha obert una finestra directa a la memòria... i deixa clar que la grandesa també pot començar pel més simple.