Dona somrient amb banyador negre i fons clar, al costat d’un emoji de sorpresa i un cercle difuminat

La portada de Terelu Campos a Lecturas: Extra de Photoshop, comentaris brutals

La foto de la filla de María Teresa Campos genera tot tipus de comentaris

Photoshop va ser creat l'any 1987 pels germans Thomas i John Knoll. La primera versió comercial, Photoshop 1.0, va ser llançada per Adobe el febrer de 1990. Ha plogut molt des de llavors. Lògicament, no és el mateix un Photoshop de la dècada dels noranta que un programa en ple segle XXI.

Any 2025. Es diu Photoshop, es diu filtres. Hi ha molts programes (sense necessitat de citar marques comercials) que ajuden a millorar i retocar fotografies. Canvien el color de la pell, eliminen arrugues i imperfeccions... De fet, centenars d'experts han denunciat que aquest és el principal perill d'Instagram. Vivim en una societat que es mou per enveges i per voler copiar els altres.

Una foto irreal amb massa filtres és perillosa per als més joves. Aquests filtres impulsen uns cànons de bellesa que, sovint, acaben comportant problemes físics i mentals. Però deixem aquesta problemàtica per a un altre dia. La foto de Terelu Campos a Lecturas supera tots els límits.

Una dona rossa i un home amb gorra negra són a l'aire lliure en un entorn amb arbres.
Terelu Campos | Semana

No hi ha lector que s'ho cregui. No són filtres subtils, que podrien passar per bons. Aquí Terelu no fa enveja. Cap dona de 60 anys pot pensar "caram, que bé està". La realitat és molt diferent i és que la filla de María Teresa Campos aparenta tenir l'edat que té. O més.

Comentaris a les xarxes socials

Lògicament, els comentaris han anat tots en una mateixa direcció. Riallades, burles i comentaris jocosos contra la revista i contra la mateixa Terelu Campos. "Hi ha una mica de Terelu en el seu Photoshop". "No era tant, però s'assembla molt en els seus millors temps, després de deixar a Pipi Estrada va anar cada cop a pitjor fins arribar al que veiem"

Terelu Campos, una vida a Telecinco gràcies al llegat de la seva mare

Teresa Lourdes Borrego Campos, més coneguda com Terelu Campos, va néixer el 31 d'agost de 1965 a Màlaga. Filla de la coneguda periodista María Teresa Campos, Terelu va créixer envoltada del món de la comunicació. Amb el temps, es va convertir en una figura clau de la televisió espanyola.

Després de la mort del seu pare, va abandonar els seus estudis universitaris i va començar a treballar en mitjans. Això va marcar l'inici d'una carrera que ja ha superat les tres dècades.

Els seus primers passos els va fer a la ràdio el 1984, a Radiocadena Española, on va presentar i produir espais com "Apueste por una" o "Te vas a Enterar". Més endavant va dirigir i presentar "Las Mañanas de la Cadena Rato" a Radio Torcal, Màlaga. Fins i tot va tenir una breu incursió al cinema el 1988, participant en la pel·lícula "Zocta: Solo en la Tierra se puede ser extraterrestre".

Dona asseguda en una cadira amb un home en un cercle vermell a la cantonada superior dreta.
Muntatge en què es veuen la Terelu Campos i en Kiko Matamoros | XCatalunya, Terelu Campos, Kiko Matamoros

A televisió, la seva cara es va fer familiar a partir dels anys 90. Va començar col·laborant amb la seva mare a "Día a Día" a Telecinco. Poc després va fer el salt com a presentadora en solitari al programa "Con T de tarde", emès entre 1997 i 2004 a Telemadrid. Posteriorment, va treballar a Antena 3 en formats com "Cada día" o "La Granja", i va tornar a Telecinco per convertir-se en col·laboradora habitual d'espais com "La noria".

També va col·laborar a "¡Qué tiempo tan feliz!". Va ser també una figura essencial a "Sálvame", tant en les seves emissions diàries com en la seva versió Deluxe, on va exercir de copresentadora a les edicions d'estiu

Al llarg dels anys, Terelu ha participat en nombrosos realities i formats d'entreteniment. Va formar part de "Mira quién baila", "MasterChef Celebrity", "Ven a cenar conmigo: Gourmet Edition" —que va guanyar— i "Mask Singer". El 2025 va sorprendre amb la seva participació a "Supervivientes", tot i que va haver d'abandonar per motius físics i emocionals després de divuit dies.