Convertit en tota una celebritat gràcies a les seves interpretacions en teatre, cinema i televisió, als 67 anys, l'actor català Jordi Bosch porta un temps una mica allunyat del primer pla.
Casat des del 1989 amb la també actriu, Emma Vilarasau, Bosch es va convertir en una llegenda de la televisió catalana a causa de la seva inoblidable interpretació com Raimon Montsolís a la reeixida sèrie de TV3 Nissaga de poder. Era el bonàs, germà de Mateu (Jordi Dauder). Un paio a qui tothom estimava i un dels més carismàtics d'aquest hit televisiu de la segona meitat dels anys noranta. Els espectadors de la cadena pública catalana també el recordaran pel seu personatge d'Eduard Anglada a Majoria absoluta, que es va emetre a principis dels 2000, i posteriorment pel Cèsar August de La via Augusta.
Un actor tant camaleònic com prestigiós
La seva trajectòria escènica es va iniciar el 1975, mitjançant l'obra Els Mites de Bagot. Durant els anys 80 va continuar desenvolupant la seva carrera teatral, compaginant-la amb cinema i televisió. A principis dels 90 va rebre diversos premis per l'obra Restauració, entre els quals destaca el Premi de la Crítica Teatral de Barcelona. El 1998 va guanyar de nou el Premi d'Interpretació de la crítica de Barcelona pel muntatge Cantonada Brossa. També ha participat en obres com Blackbird i El Misantrop, de Molière, dirigida per Georges Lavaudant, i Golfus de Roma.
Al seu vessant cinematogràfic, la carrera de Jordi Bosch inclou participacions en pel·lícules de diversa índole, com les prestigioses El nen de la lluna, d'Agustí Villaronga (1989) i Pont de Varsòvia, de Pere Portabella (1990); i les aproximacions històriques catalanes Capità Escalaborns (Carles Benpar, 1991), La febre d'or (Gonzalo Herralde, 1993) i Monturiol, el senyor del mar (Francesc Bellmunt, 1993). Pel·lícules que ha combinat amb comèdies comercials, com Boca a boca (Manuel Gómez Pereira, 1995) o ¿De qué se ríen las mujeres? (Joaquim Oristrell, 1997). Més endavant, també va intervenir a les reeixides 3 metros sobre el cielo (2010) i Tengo ganas de ti (2012), ambdues dirigides per Fernando González Molina.
El 1995 va guanyar el Premi Butaca com a Millor Actor Català de Cinema pel seu treball al film episòdic de Ventura Pons, El perquè de tot plegat. I posteriorment, el 2008, tornaria a ser candidat al mateix premi -en aquella ocasió sense èxit-, per la seva interpretació a Barcelona (un mapa), també del malaguanyat Ventura Pons. Jordi Bosch és un actor amb una gran força camaleònica, que li ha valgut els millors elogis. Un cop va dir que "el bon intèrpret és un atleta dels sentiments". Llàstima que darrerament sigui molt més complicat poder gaudir del seu carisma en qualsevol dels formats en què ha treballat durant tant de temps.