En plena emergència culinària, quan el temps apressa i els convidats estan a punt d'arribar, hi ha qui recorre al primer socors que té a mà: una videotrucada improvisada, un missatge urgent, o un crit desesperat en cerca d'ajuda. Això és exactament el que fa Manel Alías, periodista experimentat en conflictes, però completament indefens davant d'una olla buida i la missió de preparar un bon brou. I, com sempre, apareix ella: María Nicolau, la xef de confiança que mai falla.
El vídeo comença amb una trucada dramàtica. "Emergència! Emergència!" clama Manel, mentre reconeix que no té ni idea de com enfrontar-se al seu plat preferit. L'escena ja és viral. María, lluny d'escandalitzar-se, llança una resposta entre sarcàstica i maternal: "Que hagis anat a la guerra i no sàpigues fer un brou, Manel... és greu". Però també assegura que té solució, i a més és ràpida, saborosa i... accessible. Tan fàcil, diu ella, com "entrar a la primera ampolla que trobis". Sí, perquè el secret no està en tècniques complicades, sinó en la selecció del producte.
Un brou necessita tres coses: afecte, intuïció... i els ingredients justos
María Nicolau no es limita a donar indicacions. Entra en acció, baixa al mercat, saluda els botiguers, i es dirigeix a les persones que de veritat saben. "Antonia! Aquest noi no sap fer brou!", crida divertida, mentre comença a triar els ingredients que transformaran una olla d'aigua en una autèntica joia culinària. Les explicacions no falten, i tampoc l'humor. Perquè per a ella, cuinar no és una tasca més: és una cerimònia de saviesa popular i memòria familiar.
Mentre les càmeres capturen el recorregut, María comença a deixar pistes sobre la recepta màgica. Parla de mandanga bona —aquest terme tan seu—, de proporcions justes entre aigua i substància, de no passar-se ni quedar-se curt. "Si poses menys aigua, et queda més concentrat. I si ho fas amb alegria, et queda fantàstic", resumeix. Tot sembla improvisat, però darrere hi ha un saber profund que connecta amb el receptari més tradicional.
Les verdures, un altre pilar fonamental
El viatge continua per la secció de frescos. "Tens el racó del brou organitzat?", pregunta María, i Rosa, la fruitera, ja ho té tot a punt. Api, porro, pastanaga, xirivia... cada peça suma, i algunes fins i tot tenen doble funció: "Serveix per al brou i també per fer el nas d'un ninot de neu", bromeja Nicolau mentre escull una xirivia.
I just quan l'espectador pensa que ja ho ha vist tot, arriba el consell estrella. Un advertiment que val or: abans de tancar l'olla, repassa bé el calaix de les verdures. Aquella pastanaga mig oblidada, aquell tros de porro una mica musti... poden ser la clau del sabor que busques. No ho llencis: al brou!
I els ingredients màgics?
Doncs sí, hi havia truc. Però Nicolau se'l guarda fins al final. Perquè el veritable sabor no està en una recepta escrita, sinó en el que triïs. Una mica d'espinada de porc, orella, ales de pollastre i un tall generós de falda de vedella. Aquesta és la "mandanga bona" que transforma el brou en un menjar. I si l'acompanyes d'aquestes verdures de confiança, el resultat està garantit: cos, sabor i un aroma que omple la casa de records.
El brou, com la vida, millora quan es fa amb el que tens a mà... i una mica d'afecte expert.