'La Isla de las Tentaciones' és un dels programes més vistos de la televisió actual. I els joves són la franja d'edat que més enganxats estan a aquest reallity. Malgrat l'auge dels nous models de consum, els espectadors residents a Catalunya entre 13 i 24 anys, deixen Netflix i el Youtube per un moment i decideixen connectar amb Telecinco.
Els números són preocupants i s'hauria d'analitzar si els mals resultats dels informes PISA i els bons resultats d'audiència de 'La isla de las Tentaciones' tenen alguna connexió. Estem parlant que bona part dels estudiants d'ensenyament obligatori (12-16) tenen com a referents un grup de persones la màxima aspiració de les quals en la vida és entrar en aquest programa o a 'Gran Hermano'.
Prefereixen veure si les parelles superen les proves de fidelitat o si cauen en la temptació. Ho prefereixen abans de llegir un llibre, d'estudiar o de veure qualsevol altre producte de la televisió que estigui menys relacionat amb la teleescombraries.
Segons l'expert en televisió i en audiències, Rocco Steinhauser, el 12,1% dels residents a Catalunya (que no els catalans) van veure aquest programa. 240.000 persones. En la franja de joves residents a Catalunya (que no catalans) de 13 a 24 anys, van ser el 38,3%.
La Isla de las Tentaciones
“La Isla de las Tentaciones” és un reality show espanyol derivat de la franquícia internacional “Temptation Island”. En aquest programa participen diverses parelles que decideixen posar a prova la seva relació convivint en dues viles separades, cadascuna amb un grup diferent de solters i solteres. El propòsit principal és observar com cada integrant de la parella reacciona davant la convivència amb persones atractives, les sortides nocturnes, les festes i les temptacions que puguin sorgir sense tenir contacte directe amb el seu company o companya.
Al llarg del programa, es produeixen trobades conegudes com “fogueres”, moments en què cada participant té l'oportunitat de veure fragments del que està fent la seva parella. Aquests visionats generen tensió, gelosia i dubtes sobre la fidelitat, cosa que desemboca en decisions crucials sobre el futur de la relació, ja sigui seguir endavant, trencar o iniciar un nou vincle amb un dels solters. Després de l'experiència a l'illa, es realitza un seguiment per conèixer com ha evolucionat cada història i si s'han mantingut les decisions que es van prendre davant les càmeres.
Crítiques merescudes al programa
El programa s'ha convertit en un fenomen mediàtic, encara que també sol considerar-se “teleescombraries” per diverses raons. En primer lloc, se l'acusa de fomentar el sensacionalisme i la morbositat, en centrar-se en conflictes de parella i en la possibilitat d'infidelitats. També rep crítiques per exposar la intimitat dels participants, oferint moments molt personals que sovint freguen l'eròtic i que s'emeten en horari de màxima audiència.
A més, part de l'opinió pública considera que “La Isla de las Tentaciones” transmet valors qüestionables sobre la fidelitat i el compromís, presentant relacions basades en la temptació constant en lloc de promoure el respecte mutu o la comunicació honesta.
Un altre aspecte criticat és la superficialitat amb què es retrata els participants. El càsting del programa tendeix a emfatitzar persones joves, atractives i extrovertides, reforçant certs estereotips de bellesa i una visió competitiva de les relacions. Segons els seus detractors, aquest enfocament prioritza l'espectacle i l'índex d'audiència per sobre de la qualitat o la profunditat dels continguts. A més, es plantegen dubtes ètiques sobre l'impacte psicològic que tenen aquestes experiències en els mateixos concursants, que s'exposen a entorns d'alta pressió emocional i a un escrutini mediàtic molt intens.