Carme Ruscalleda ha convertit els viatges per carretera en una extensió de la seva cuina i el seu caràcter metòdic. Qui la coneix sap que organitza cada desplaçament amb la mateixa disciplina amb què va construir els seus menús icònics. La imatge de la xef planificant un trajecte diu tant d'ella com qualsevol plat servit a sala. En el seu relat recent sobre mobilitat i cuina, Ruscalleda va explicar com resol aquestes parades que converteixen el viatge en un petit banquet.
El ‘pa amb tomàquet’ improvisat
La seva fórmula predilecta té pa ja tallat, tomàquets madurs i una setrillera de butxaca per muntar un pa amb tomàquet al moment. Completa la taula amb bon formatge i embotit, i recorre a carmanyoles amb pasta freda o arròs. També inclou una ensaladilla casolana amb patata, verdura, ou, tonyina i un toc d'oli. La xef subratlla que mai menja en marxa i que sempre atura el cotxe, perquè el ritual mereix pausa, ordre i temps.
Per a qui vol elevar el pícnic, la cuinera recomana un vitello tonnato viatger acompanyat d'arròs blanc barrejat amb la gelatina de la cocció. La salsa, amb tonyina, anxoves, tàperes i un matís cítric, aporta profunditat i confort sense necessitat de fogonets ni maniobres complicades. És una elecció coherent amb el seu credo: producte impecable, tècnica sòbria i respecte absolut pel context de cada mos. La trajectòria de Ruscalleda il·lumina aquestes eleccions senzilles i encertades, forjades després de dècades a l'elit gastronòmica de Catalunya i el Japó.
De Sant Pau a Moments
Va tancar Sant Pau el 2018 i avui acompanya el seu fill Raül Balam a Moments, el biestrellat del Mandarin Oriental de Barcelona. El seu palmarès va arribar a reunir set estrelles Michelin, xifra que la va situar com a referent mundial i pionera entre les xefs. El projecte va celebrar quinze anys el 2024 amb un menú antològic, mentre ella i Toni Balam mantenen controls de qualitat periòdics. El maig de 2025, la seva cuina va viatjar a Tòquio en un aparador institucional que va reforçar la projecció internacional de Catalunya.
El que diu la xef i com respon la seva comunitat
En les seves entrevistes més recents, a més, confessa que ara prefereix el tren i evita l'avió quan pot, per comoditat i control del temps. El relat de carretera neix d'una conversa pausada, amb records de corbes perilloses i aprenentatges que obliguen a conduir amb seny. La seva comunitat aplaudeix aquest equilibri entre alta cuina i gestos quotidians, visible en les seves publicacions i en les de Raül Balam a xarxes. A Instagram, tots dos traslladen aquesta disciplina i entusiasme, amb picades d'ullet a l'equip, a l'estacionalitat i a moments compartits amb seguidors.
En aquestes comparteixen menús de temporada, picades d'ullet mediterrànies i la mateixa litúrgia ordenada que inspira les seves parades de viatge. No hi ha postureig: hi ha mètode, curiositat i un arrelament radical a la tradició, amb marge per a la sorpresa i l'emoció. Si el producte és bo i el context mana, qualsevol trajecte pot oferir un mos memorable i respectuós amb el ritme del viatge.