Persona amb ulleres i bata blanca somriu davant d’un carrer ple de rètols colorits en una ciutat asiàtica, al costat d’un emoji pensatiu.

Carme Ruscalleda trenca el seu silenci i explica allò que no sabia del seu restaurant

La cuinera catalana va obrir un restaurant ni més ni menys que al Japó

La història de Carme Ruscalleda és la d'una dona que va portar la cuina catalana fins al cor del Japó, va triomfar amb dues estrelles Michelin i, tot i així, recorda que va estar a punt de rebutjar l'oportunitat de la seva vida.

La xef de Sant Pol de Mar, coneguda pel seu perfeccionisme i el seu compromís amb el producte, va parlar al programa El primer vuelo de Pedro Blanco, a la Cadena SER, sobre com va néixer el restaurant Sant Pau de Tòquio i com aquella aventura va canviar la seva carrera.

Un “no” que es va convertir en “sí”

L'any 2003, Carme Ruscalleda va rebre una proposta de Yuji Shimoyama, un empresari japonès fascinat per la seva cuina. Ell volia obrir un restaurant a Tòquio que reproduís fidelment l'experiència del Sant Pau original, amb els seus sabors mediterranis, la seva atenció al detall i la seva filosofia basada en el vi, el pa i l'oli.

Dues persones conversen en una cuina moderna envoltades de cistells amb fruites variades com taronges, maduixes, pomes i raïm.
Carme Ruscalleda explicant una recepta a TV3 | TV3

La resposta de Carme Ruscalleda va ser un rotund “no”. “Vaig pensar que estava boig”, recorda. Per a ella, portar la seva proposta a la capital japonesa semblava impossible: eren cultures culinàries oposades, productes diferents i una distància de més de 10.000 quilòmetres.

Tanmateix, al Japó, el “no” no sempre significa un rebuig definitiu. Shimoyama va interpretar que Carme Ruscalleda estava actuant com un japonès educat, i va decidir insistir. La va contactar en dues ocasions més, i a la tercera va arribar amb un as sota la màniga.

Xef somrient amb ulleres davant d’una truita de patates i un emoji de carona llepant-se els llavis sobre el plat
El bar de truites que encanta a Carme Ruscalleda | XCatalunya

La maqueta que ho va canviar tot

En aquella tercera reunió, Yuji Shimoyama va portar una capsa embolicada. Després de dinar, durant el cafè, la va obrir i va mostrar una maqueta: era la rèplica del Sant Pau, amb la cuina a baix i el menjador a dalt, però amb un detall sorprenent: un jardí al terrat.

“Això ja s'està construint. Tinc el lloguer i us convido a visitar-lo junts perquè vegeu el que us proposo”, va dir. Carme Ruscalleda i el seu marit, Toni Balam, van pensar que la proposta els permetria conèixer Tòquio. Van acceptar el viatge però l'empresari japonès sabia que, un cop trepitgessin la ciutat, s'enamorarien del projecte.

Descobrir Tòquio i decidir-se

Durant una setmana, Carme Ruscalleda va recórrer mercats, va visitar proveïdors, va observar el respecte amb què els japonesos tracten el menjar i la meticulositat en cada detall. Shimoyama els va donar llibertat absoluta per dissenyar el menú i l'estil del restaurant.

Aquell viatge va ser decisiu. Carme Ruscalleda va entendre que podia mantenir la seva essència i, alhora, aprendre d'una cultura gastronòmica tan diferent. Va decidir acceptar. Així va començar l'aventura del Sant Pau Tòquio, que va obrir a la primavera del 2004.

Èxit immediat i reconeixement internacional

El Sant Pau Tòquio va ser un èxit des del primer moment. Carme Ruscalleda va portar al Japó la seva cuina mediterrània amb productes locals, creant una fusió respectuosa i plena de matisos. La crítica va aplaudir la proposta i, en pocs anys, el restaurant va obtenir dues estrelles Michelin, consolidant-se com una referència en l'alta cuina internacional.

La xef recorda aquella etapa com un període d'enorme aprenentatge. Tòquio es va convertir per a ella en “una ciutat familiar, com si hagués estat allà tota la vida”, un lloc que li va oferir “una abraçada professional” i li va ensenyar noves maneres de treballar.

Un tancament amb el cap ben alt

L'any 2023, després de gairebé dues dècades d'activitat, Carme Ruscalleda i Yuji Shimoyama van decidir tancar el Sant Pau Tòquio. La pandèmia havia canviat el panorama de la restauració i mantenir el mateix nivell d'exigència era cada cop més complicat. Tot i així, el llegat del restaurant segueix viu a la memòria dels clients i en la història de la gastronomia catalana.

Per a Carme Ruscalleda, l'experiència al Japó va ser una confirmació que la cuina no té fronteres i que el respecte pel producte, la disciplina i la creativitat són valors universals. “Buscar talent i il·lusió per anar a treballar a l'altra banda del món va ser un dels majors reptes de la meva vida, i va valer la pena cada segon”, resumeix.