El 22 d'octubre passat vam conèixer una trista notícia. Ens deixava Rosario Palomino. Va ser una activista catalana (peruana d'adopció) que sempre va treballar a favor de la cultura i la llengua catalana. Palomino feia bona la frase que és català tot aquell que viu, treballa a Catalunya i respecta la llengua, els valors i la cultura d'aquest país.
Molta gent que només viu i treballa a Catalunya (o ni tan sols treballa) però no vol i no respecta el nostre país; aquests no són catalans. Ho són per a alguns personatges com Pere Aragonès, que assegura que pel simple fet de viure aquí un ja és català. No cal integrar-se, els va dir. Ells ja són catalans pel fet de viure aquí.
Unes paraules que no poden ser més injustes amb personatges com Rosario Palomino. Dir que Rosario Palomino era catalana i que tota aquesta gent també és catalana és tremendament injust cap a l'activista perquè els posa dins del mateix sac.
L'adeu de Rosario Palomino va afectar molts catalans i aviat van aparèixer mostres d'afecte a les xarxes socials. L'última en arribar ha estat la de l'actor i director Joel Joan, que ha recordat que es va negar a parlar en castellà a una comissaria de la Policia Nacional. És per això que a la pel·lícula Fènix 11-23, dirigida per Joel Joan, hi ha una nena que es diu Rosario, perquè va voler agrair-li la seva feina.
Fènix 11-23, una pel·lícula basada en el cas d'Èric Bertran
La pel·lícula Fènix 11·23, dirigida pel cineasta català Joel Joan juntament amb Sergi Lara, està basada en fets reals i aborda un polèmic cas de repressió policial a Espanya. El film narra la història d'Èric Bertran, un nen de 14 anys que es va convertir al centre d'un cas judicial injust i desproporcionat.
La trama segueix els esdeveniments que van succeir quan Èric va enviar missatges electrònics a diverses cadenes de supermercats espanyols, sol·licitant que etiquetessin els seus productes en català. Aquests correus, encara que pacífics en intenció, van ser interpretats per les autoritats com a amenaces. Això va fer que més de 30 agents de la Guàrdia Civil es presentessin a la casa d'Èric per interrogar-lo, tractant-lo com si fos un delinqüent perillós. El cas va ser tan lluny que l'Audiència Nacional, el màxim tribunal de justícia a Espanya per a casos de terrorisme i delictes greus, va assumir la instrucció de la causa, una cosa inusual i desproporcionada per a un menor d'edat.
La pel·lícula mostra la incredulitat i la por d'Èric i la seva família davant d'una situació que per a ells era surrealista i completament injusta. Al llarg del film, es presenta la lluita de la família i d'Èric per fer front a la pressió judicial i mediàtica, qüestionant l'actuació de les autoritats i la llibertat d'expressió a Catalunya. Al final, i després d'un procés judicial que va resultar extenuant per al jove i els seus pares, el cas va ser finalment arxivat, encara que va deixar una marca profunda a la vida d'Èric.
Fènix 11·23, de Joel Joan, és una crítica directa als excessos de la repressió judicial i a la manca de proporcionalitat en casos relacionats amb la identitat i la llengua catalana. La pel·lícula es va estrenar el 2012 i va ser ben rebuda a Catalunya pel seu enfocament en un tema tan sensible i per qüestionar la intervenció de la justícia espanyola en un assumpte que, per a molts, va ser interpretat com un intent de silenciar la defensa de la llengua catalana.