L'actriu i cantant Nina (Barcelona, 1966) ha publicat 'Menopausa' (Columna), un llibre que descriu la seva entrada en una "gran etapa de la vida" que li ha permès connectar amb el seu cos i prendre les regnes de la seva salut. El títol recull l'experiència personal de l'autora —que va navegar de forma prematura per aquesta nova realitat després d'una intervenció quirúrgica—, però també ofereix informació, consells i opinions d'altres dones sobre les seves vivències.
En una entrevista a l'ACN, assegura que cal deixar de posar el focus en "l'envelliment" i centrar-se en "la pau, la quietud i la claredat d'idees" que aporta. "Tots ens farem grans i per això hem de fixar-nos en les coses bones que t'aporta arribar a certa edat", defensa.
Nina assegura que mai s'hauria plantejat escriure un llibre sobre la seva experiència personal si en el seu moment no li ho haguessin ofert com un encàrrec. Quan això va ocórrer, va pensar que era una bona forma de parlar del tema i relacionar-lo amb l'alt grau d'exigència que sempre ha acompanyat la seva professió. De fet, en el seu cas va entrar en la menopausa de forma precoç arran d'una intervenció quirúrgica, que es va menjar el procés de transició pel qual passen la majoria de les dones.
El primer indici van ser les afectacions en els plecs vocals i, posteriorment, també altres símptomes que la van portar un dia a mirar-se al mirall i preguntar-se qui era la dona que li tornava la mirada. "Jo sempre dic que el primer acte, que és el climateri, me'l vaig perdre i que vaig entrar directament al segon sense saber-me el paper ni conèixer els actors", bromeja. Tot això, però, va ser acompanyat d'un procés de descobriment que a poc a poc va anar transformant el que havia de ser un final, en un principi.
"Quan relaciono la menopausa amb els millors anys de la meva vida no ho faig per enganxar a ningú, sinó perquè realment ho crec", admet, "és un tsunami hormonal que et sacseja i que t'obliga, finalment, a prendre consciència de la vida i a tenir la cura necessària". Nina també lamenta que, encara avui, es relacioni únicament amb el declivi físic i l'envelliment, quan en realitat és una etapa en la qual comences a fer "el que et dona la gana".
Xarxes i desconeixement
Si bé Nina defensa que es tracta d'una nova etapa vital més reflexiva i calmada, també reconeix que xoca amb grans reptes. D'una banda, la pròpia societat, immersa en un món digitalitzat, ple "d'aparadors" per a totes les persones. "Ja ningú és anònim; encara més, tothom busca l'aprovació externa, i això té un punt perillós, perquè l'única aprovació que hauria d'importar-nos és la pròpia, sense voler sonar reduccionista", subratlla, "ens hem d'acceptar tal com som, no hi ha més".
Un altre dels reptes és la informació, ja que admet que encara existeix un gran desconeixement sobre el tema i que un gran nombre de dones "se la troben" sense estar preparades per afrontar el caos que els arriba. De fet, en el llibre, l'autora parla amb diferents dones de totes les edats arribant a dues conclusions molt clares: "les que encara ho veuen lluny, no saben res i no s'han educat a si mateixes; les que ja ho han assolit, ho viuen de totes les formes possibles".
Finalment, el llibre busca ser "útil" i oferir ajuda a totes aquelles persones que esperen trobar consells. "No tothom arriba igual", recorda Nina, "hi ha gent que ho viu amb més lluminositat i altra amb més foscor". Però si alguna cosa té clara és que l'esport juga un paper clau. "És una mica el missatge del llibre", assenyala, "l'exercici físic és fonamental, no només per a l'organisme sinó també en l'àmbit cognitiu, perquè està demostrat que és positiu pel que fa a la cognició i també en la gestió".