A mesura que el rei emèrit Juan Carlos I compleix anys —87 en l'actualitat—, s'aviva la discussió sobre el seu futur i, especialment, sobre el destí de les seves restes. Des de fa temps, el pare de Felip VI ha expressat el desig de ser enterrat al Panteó dels Reis del Monestir de El Escorial, reservat històricament per als monarques espanyols.
No obstant això, aquest anhel no només xoca amb problemes logístics (l'espai estaria complet), sinó que també topa amb la posició ferma, encara que discretament manejada, de la reina Letícia perquè no rebi els honors d'un rei en funcions.
Debat familiar sobre la forma d'enterrament
La manera d'acomiadar Juan Carlos no deixa de generar tensions en l'entorn reial. Tant les infantes Elena i Cristina com el mateix emèrit defensen que El Escorial és el lloc més adequat per a un monarca que, malgrat haver abdicat el 2014, se sent amb dret a un funeral que reflecteixi el rang que va ostentar. No obstant això, Letícia hauria pres la iniciativa d'oposar-se a aquesta visió, preferint una fórmula més ajustada a la seva realitat actual com a exmonarca i als escàndols que van marcar el seu regnat.
En els últims mesos, aquest debat ha arribat a fòrums més amplis de la Casa Reial i del Govern, sense que es percebi una solució immediata. Com a alternatives, s'han considerat la possibilitat d'inhumar-lo a la Catedral de La Almudena o habilitar alguna zona del Palau Reial com a lloc de repòs. Cap d'elles està exempta de controvèrsia ni deixa a la totalitat de la família conforme.
Letícia vol un funeral més auster
Per què Letícia impulsa un funeral més auster per a Juan Carlos? Segons diferents observadors, la seva postura respon a diversos factors:
En primer lloc, per una reflexió institucional. Coneixedora del desprestigi que va envoltar els últims anys de regnat de l'emèrit, Letícia voldria evitar a la Corona un acte multitudinari que pogués reobrir velles polèmiques o suscitar crítiques al carrer.
En segon lloc, per la situació política i social. La monarquia espanyola travessa un moment delicat pel que fa al suport ciutadà. Un desplegament excessiu de cerimònies podria polaritzar encara més l'ambient, cosa que Letícia busca esquivar a qualsevol preu.
En tercer lloc, pel llegat entelat. Els escàndols fiscals, la pèrdua de prestigi internacional i les relacions personals controvertides de Juan Carlos I han minvat la imatge de la institució. Segons fonts properes a Zarzuela, la Reina consort considera que homenatjar-lo com si continués ostentant la prefectura de l'Estat pot reactivar ressentiments en lloc d'apagar-los.
Un rei sense panteó propi
El Panteó dels Reis roman tradicionalment lligat als monarques espanyols, però en aquests moments ja no quedaria espai perquè Juan Carlos rebi sepultura allà. A més, les possibilitats d'ampliar-lo s'enfronten a la negativa d'estaments governamentals i del mateix Palau, que no veuen amb bons ulls una gran obra per acomodar el que denominen un “caprici” de l'emèrit. Tant Elena com Cristina suggereixen que es podrien dur a terme reformes, però, de moment, la idea manca de suports suficients.
Davant aquest panorama, Felip VI es manté en un segon pla, intentant no interferir en les seves relacions amb el seu pare ni tampoc perjudicar la seva pròpia imatge com a monarca. El rei actual és conscient que qualsevol presa de postura podria reobrir les divisions en el nucli familiar i també en l'esfera política. Fins ara, el sobirà ha preferit delegar la gestió d'aquesta “qüestió d'Estat” en la discreció de la Casa Reial i en l'habilitat de Letícia per als equilibris.