La relació entre Juan Carlos I i Felip VI travessa el seu moment més tens des de l'abdicació de l'emèrit el 2014. El que va començar com una estratègia institucional per protegir la Corona s'ha transformat en un distanciament personal i emocional que sembla irreparable.
El rei emèrit, exiliat a Abu Dhabi des de 2020, se sent marginat i traït pel seu propi fill. Les recents accions legals empreses per Juan Carlos I i la imminent publicació de les seves memòries han intensificat aquesta fractura familiar.
Els problemes amb el seu fill van a més
Des de la seva partida a Abu Dhabi, Juan Carlos I ha experimentat un creixent aïllament. Inicialment, sol·licitava permís a Felip VI per tornar a Espanya, però amb el temps, ha optat per actuar de manera independent, sense consultar la Casa Reial. Aquesta autonomia ha generat tensions addicionals, especialment quan l'emèrit ha expressat el seu desig de residir permanentment a Espanya, un anhel que Felip VI no comparteix.

La situació es va agreujar amb la demanda presentada per Juan Carlos I contra Miguel Ángel Revilla, expresident de Cantàbria. L'emèrit acusa Revilla de fer declaracions calumnioses que lesionen el seu dret a l'honor, exigint una indemnització de 50.000 euros, que ha promès donar a Càritas Espanya. Aquesta acció legal, empresa sense el coneixement ni el suport de la Casa Reial, ha estat interpretada com un acte de desafiament cap a Felip VI i la institució monàrquica.
A més, Juan Carlos I ha anunciat la publicació de les seves memòries, previstes per abans d'aquest Nadal de 2025. El llibre, que comptarà amb la col·laboració de la historiadora Laurence Debray, abordarà aspectes íntims i controvertits de la seva vida, incloent-hi el seu paper en la transició espanyola i la seva relació amb la família reial. La decisió de publicar aquestes memòries sense consultar Felip VI ha estat vista com una afronta directa al monarca actual. Felip VI està clarament enfadat amb el seu pare.
Silenci de la Casa Reial
La Casa Reial ha mantingut un silenci prudent respecte a les accions de Juan Carlos I, subratllant que es tracta d'iniciatives personals de l'emèrit. No obstant això, fonts properes a la Zarzuela han expressat la seva preocupació per l'impacte que aquestes decisions puguin tenir en la imatge de la monarquia i en l'estabilitat institucional.

En l'àmbit polític i mediàtic, les reaccions han estat diverses. Mentre alguns defensen el dret de Juan Carlos I a protegir el seu honor i explicar la seva versió dels fets, altres critiquen la seva falta de sensibilitat cap a la institució que una vegada va representar. El periodista Martín Bianchi va ironitzar sobre la coincidència entre la data de l'acte de conciliació amb Revilla i una regata en la qual participarà l'emèrit, suggerint que Juan Carlos I evita enfrontar les conseqüències de les seves accions.
Per la seva banda, l'actor Joaquín Kremel va expressar a les xarxes socials el seu escepticisme sobre la demanda de l'emèrit, insinuant que podria ser una estratègia per desviar l'atenció d'altres assumptes més rellevants. Aquestes opinions reflecteixen la divisió de l'opinió pública respecte a les recents decisions de Juan Carlos I.