La temporada que està culminant el Girona FC ja és molt més que històrica, és tota una fita per a la ciutat i, per extensió, per a tot Catalunya. L'equip acaba de certificar la classificació per a la propera edició de la Champions.
Els seguidors del Girona estan vivint un somni del qual no es volen despertar. Per a ells, aquesta temporada s'hauria d'allargar eternament. Amb el repte de classificar-se per a UCL aconseguit, el proper objectiu del club és certificar la segona plaça a la Lliga, fet que significaria la consolidació de dos nous aspectes inèdits i sorprenents: participar a la Supercopa d'Espanya i quedar per sobre del FC Barcelona a la classificació, convertint-se en el primer equip català que ho aconsegueix després de 82 anys.
Uns resultats que no són precisament fruit de la casualitat; l'equip practica un joc molt vistós, la qualitat i l'estil són incontestables, els seus futbolistes gaudeixen i fan gaudir, com en els millors temps del Barça de Guardiola. I tot això té un màxim artífex, l'entrenador de Vallecas Miguel Ángel Sánchez Muñoz, més conegut com a Míchel. Ell i la seva manera d'entendre el joc, la capacitat per transmetre les seves intencions als jugadors, jugar bé com a sinònim guanyador... és el gran entrenador d'aquest equip històric.
L'ídol que va venir de Vallecas
Míchel s'ha convertit en un ídol absolut per als gironins. I ho és pel que ha aconseguit als terrenys de joc, i en la seva adaptació a una ciutat tan diferent del barri madrileny de Vallecas. Conscient que l'adaptació i l'acceptació impliquen respectar la cultura i la idiosincràsia de la terra que l'ha acollit, Míchel ha tingut clar des del principi que una de les bases en la seva integració ha passat per aprendre el primer idioma oficial de la ciutat. Mai no ha tingut cap objecció amb el català, ben al contrari, s'ha esforçat a parlar-lo malgrat les dificultats, i cada vegada ho fa millor. Un gest que el dignifica, i un dels aspectes que ha compartit amb el famós periodista Jordi Basté a l'antena de RAC1 a través del programa referencial El món a RAC1 .
Al llarg d'una entrevista de gairebé 25 minuts, durant la qual només s'ha expressat en català, Míchel encara ha guanyat més adeptes, i el club de fans sembla imparable. " Ho vaig tenir molt clar des del primer dia. Per la meva educació, pels meus pares i per la manera com som a Vallecas, les tradicions i la cultura. Per mi és fàcil. És cultura. Soc millor persona ara que fa tres anys, segur. Puc parlar amb gent que abans no. És molt bo per a mi".
La seva decisió d'expressar-se en català ha estat tan natural i respectuosa que molts no ho han entès i ho han criticat, cosa que per a aquest estrateg del futbol de 48 anys resulta incomprensible: “És difícil per a mi pensar en res dolent d'aquesta situació. Hi ha gent que ho pensa, i no ho entenc. Ho vaig tenir clar. Com a entrenador és difícil expressar-te en un idioma que no controles".
Míchel ha conquerit el cor de tot Catalunya. És un paio clar i transparent, simpàtic i respectuós, un entrenador excepcional i un defensor del català. I tot això malgrat la seva procedència. Sens dubte, un gran exemple que tant de bo molts s'animin a imitar.