El director de cinema Viggo Mortensen ha presentat la seva segona pel·lícula 'Fins a la fi del món' que arribarà a la gran pantalla aquest divendres. Després de debutar en la direcció d'un film amb Falling, l'actor ha escrit ara un western romàntic i modern protagonitzat conjuntament amb Vicky Krieps, Dany Huston, Solly Mcleod i Garry Dillahunt. Mortensen ofereix un punt de vista "inusual" en un western amb una protagonista femenina "de pensament lliure".
Tot això, emmarcat en una història que aborda les conseqüències per a les dones quan els seus companys o pares marxen a la batalla. En una entrevista a l'ACN, Mortensen ha reivindicat tenir cura de llengües com el català i ha dit que no pot entendre com algú hi pot estar en contra.
Durant l'entrevista amb l'Agència Catalana de Notícies (ACN) Viggo Mortensen ha explicat que li sembla interessant explorar en un film què li passa en una dona o una nena quan es queda sense pare, germà o marit perquè marxen a lluitar als seus guerres. "És inusual centrar-se en una nena o tenir com a personatge principal una dona de pensament lliure per a l'època", reflexiona sobre el gènere.
"Em va semblar interessant col·locar una dona en un període de temps dominat per uns quants homes corruptes, violents i manipuladors", argumenta. Tot i que el punt de partida no és ideològic, el film explica un fet universal com el d'un home que es batallarà en una guerra "per unes raons morals". "Com aquells que van voluntàriament a lluitar a Ucraïna", posa d'exemple actualment.
Però el que interessa a Mortensen és saber què passa a aquests personatges quan l'home torna. "Una guerra crea caos, desordre, tristesa. Tota guerra és un error, per molt bones raons que un tingui per anar a lluitar", diu a l'ACN. Mortensen ha volgut allunyar-se dels westerns més clàssics que "s'obliden de la dona" i que quan l'home torna de la guerra se la troba casada amb una altra persona, morta o esperant-lo amb una bona benvinguda. "Què ha fet la dona durant tots aquests anys. Això és el que hem volgut explorar", apunta.
El personatge de Vivienne Le Coudy representa una dona, lliure, independent i tossuda. "Es basa en allò que sé de la personalitat de la meva mare", reconeix el director. Tot i això, el record de la seva mare ha estat un punt de partida que s'ha acompanyat de diversitat d'elements de ficció. Mortensen s'ha definit com un fan dels westerns malgrat reconèixer que bona part dels films d'aquests gèneres són "bastant dolents".
Per submergir el públic a la història, el director ha plantejat una fotografia "simple i elegant". En aquest cas, però, ha trencat amb els codis clàssics del western i ha introduït el personatge femení "fort" i "diferent" amb una vida interior molt marcada. Un altre aspecte diferencial del film és que els personatges protagonistes són migrants. "L'anglès no és el primer idioma de cap dels dos, això representa correctament el que era el país en aquell moment. Tothom venia d'altres llocs", va assegurar. Segons Mortensen, el film reflecteix més com era la realitat històrica del moment, cosa que no sempre s'ha vist als westerns.
L'ús social del català
El director, amb coneixement i voluntat de parlar català, ha explicat que té curiositat per totes les cultures i les llengües. Davant la problemàtica per l'ús social del català a Catalunya, es va mostrar preocupat i va dir que és una llàstima quan es perden i no es cuiden els idiomes.
"No entenc com algú pot tenir alguna cosa en contra que es cuidi molt" , opina. Mortensen també ha dit que les llengües no s'han d'etiquetar com a dretes o esquerres perquè són "eines de comunicació". "Odio quan hi entra la política. La vida és curta, ¿per què no aprendre tot el possible sobre altres éssers humans, altres llocs i cultures?", es pregunta.