El gaspatxo acaba de convertir-se en protagonista d’un dels debats culinaris més sonats de l’estiu. La reconeguda xef catalana María Nicolau ha declarat que, tot i que el seu gust fa les delícies estivals, la seva inclusió al “Corpus de la cuina catalana” va ser un descuit.
Gaspatxo i Corpus català
El passat 21 de juliol, coincidint amb el Dia Mundial del Gaspatxo, María Nicolau va compartir a X una reflexió que ha remogut comunitats gastronòmiques. “Viure a base de gaspatxo a l’estiu és meravellós, però va ser un error incloure’l al Corpus de la cuina catalana”, va escriure.
El “Corpus de la cuina catalana”, un recull de més de 1.000 receptes heretades que la Generalitat dona suport, va incloure el gaspatxo a la seva edició de 2023. Aquesta decisió, presa després de debatre criteris com antiguitat, ús a les llars catalanes i referències escrites, no ha deixat indiferent ningú.
Origen andalús del gaspatxo
El gaspatxo tradicional té arrels humils al sud d’Espanya, particularment a Andalusia. Segons historiadors culinaris, va començar com una barreja de pa, oli i vinagre, evolucionant fins a incloure tomàquet, pebrot, all o cogombre. La seva popularització prové de la seva funció refrescant i nutritiva, especialment útil en els calorosos períodes estivals.
Nicolau, amb veu ferma i experta, ha assenyalat que el gaspatxo és “meravellós per combatre la calor”. Tot i això, assegura que la seva inclusió al corpus català representa una confusió entre tradició i adaptació regional.
Reivindicació de sopes fredes catalanes
Més enllà de la polèmica, Nicolau convida a recuperar l’essència culinària local. En comentaris als seus seguidors a X, va destacar sopes fredes autòctones, com la de faves seques, menta, julivert o ametlla, que formen part del llegat gastronòmic català. No apel·la a la cancel·lació, sinó a la valoració de l’autòcton davant la popularització de plats estrangers.
Les reaccions a xarxes es mantenen moderades. Molts avalen el punt de Nicolau, assenyalant que no es tracta de menysprear el gaspatxo, sinó de protegir les arrels pròpies. Altres, però, ho veuen com un gest excessiu. Argumenten que la cuina és per naturalesa mestissa i que el gaspatxo, acceptat a moltes llars catalanes, sí que mereix ser al receptari comú.
El costat pràctic: un consell professional
María Nicolau aprofita l’oportunitat per compartir un truc culinari amb seguidors. Ha compartit que un bon gaspatxo requereix tomàquets ben madurs, preferiblement de pera. A més, considera molt útil fer ús del colador xinès per a una textura sedosa i de pa remullat en vinagre per evitar l’“efecte repetició” digestiu.
També suggereix variacions actuals, com incorporar síndria, per innovar sense perdre essència. María Nicolau ha obert un debat imprescindible sobre la identitat culinària catalana i el respecte cap a la tradició. El seu missatge convida a celebrar el que és propi sense renunciar al diàleg culinari amb altres regions.