L'article recent de Maria Nicolau ha aixecat onades a xarxes i mitjans. Tot i rebre una puntuació baixa a Tripadvisor, un modest restaurant ha demostrat que el futur de l'hostaleria pot néixer de la humilitat, el compromís i un equip en formació.
Una crítica que desperta la curiositat
Maria Nicolau, reconeguda xef i autora de l'exitós Cuina o barbàrie, va visitar un restaurant que tot just acumula un 3,2 a Tripadvisor i 3,9 a Google Maps —molt per sota de la mitjana espanyola de 4,24—. Tanmateix, la xef va destacar que aquesta qualificació no reflecteix el gran potencial que va veure a sala. La seva anàlisi detallada, compartida a la seva columna a El País i després replicada a les seves xarxes, es va tornar viral, generant un reflux d'opinions diverses i posant el focus en com les dades poden amagar realitats més complexes.
Vocació i disciplina: l'ànima del servei
Nicolau descriu un equip format per cinc cambrers, “tots homes ja fets i drets”, amb poca experiència professional i possiblement la seva primera temporada en aquell local. Tanmateix, el que els falta en recorregut ho compensen amb dedicació: moviments sincronitzats, atenció al detall, disposició per aprendre i una vocació tan ferma com la que es pot veure avui dia a la restauració d'alta gamma. Tot això sota la mirada tranquil·la, serena i pacient d'un cap de sala que imposa lideratge sense aixecar la veu.
La xef subratlla que aquest tipus d'actitud és vital per a l'ofici. No importen les estrelles ni les “reviews”, sinó el compromís real amb el servei. Detalls com embolicar coberts, col·locar ampolles de manera impecable o saludar amb respecte i cortesia parlen d'una altra cultura d'hostaleria, potser més valuosa que la que promouen les puntuacions superficials.
Repercussions i crítiques després de l'article
La columna de Maria Nicolau va rebre una notable resposta a xarxes socials, especialment a X, on va ser repiulada pel perfil oficial d'El País i va donar peu a un debat enèrgic. Molts usuaris van reflexionar sobre els biaixos de les qualificacions numèriques. Alguns van assenyalar que “un 3,2 a Tripadvisor no explica tota la història”, mentre d'altres van admetre que contemplaran amb més atenció les experiències personals i no només les dades fredes.
En paral·lel, aquesta discussió s'alimenta de la línia crítica que Nicolau ha seguit els darrers mesos. Fa poques setmanes, va qüestionar la tendència d'alguns restaurants d'alta gamma a oferir “racions microscòpiques a preus exagerats”. La xef reflexiona sobre com aquests menús d'autor poden prioritzar l'estètica per sobre de la satisfacció real. Insisteix que qui paga 60 € o més per cobert mereix “quantitat i experiència de gust”, no només decoració.
Trajectòria d'una figura de referència
Maria Nicolau s'ha convertit en una veu influent de la gastronomia contemporània. Amb més de 25 anys a cuines de França i Espanya, va ser cap de cuina a El Ferrer de Tall i va saltar a la fama amb Cuina o barbàrie, escrit en català i traduït al castellà, prologat per personalitats com Joan Roca i Dabiz Muñoz. Actualment, combina llibres, televisió i xarxes, amb participació en fòrums com el Gastronomic Forum Barcelona.
El seu estil directe i crítiques fermes, com demanar sense pudor que es retornin els hidrats de carboni als menús o que el vi econòmic no hauria d'avergonyir el client, li han guanyat tant defensors com detractors.
Nicolau ens recorda que un local pot convertir-se en viver de talent amb guia, formació i cultura de respecte, encara que les estrelles no l'acompanyin. Aquest enfocament pot servir de mirall per a qui vol obrir un negoci. No sempre es tracta de salons opulents ni de menú gurmet, sinó de cuidar l'essencial. Maria Nicolau llança un missatge: més enllà de números, hi ha futurs restauradors forjats en el dia a dia.