De vegades, una simple negativa amaga un món de possibilitats. "Oli? No, gràcies", respon Maria Nicolau en recollir un pollastre a l'ast. Però que ningú es confongui: aquesta resposta no és sinònim de desaprofitar, sinó tot el contrari. El que ve després és un cant a la cuina d'aprofitament, aquella que transforma les restes en autèntiques joies culinàries. I si t'agrada el pollastre a l'ast, prepara't: Nicolau et regala una autèntica simfonia d'idees amb sabor, enginy i, sobretot, molt d'afecte per la cuina de tota la vida.
Els sucs: un tresor infravalorat
Els sucs del pollastre, aquell oli impregnat amb tot el sabor del rostit, les cantonades de pell cruixent, les restes de carn... Per a Nicolau, tot això no és "resta", és or. Or líquid i sòlid, que pot convertir-se en la base d'infinites receptes.
Perquè, és clar, qui no ha sentit pena en llençar aquella safata encara enganxosa després de devorar un pollastre a l'ast? Doncs prou. Maria Nicolau ho deixa clar: això és el punt de partida.
Idees que reconcilien amb els fogons
Macarrons? Fantàstics. N'hi ha prou amb aprofitar aquells sucs torradets, afegir-los una mica de la carn que ha quedat i voilà: una salsa casolana digna d'un diumenge a casa de l'àvia. Una maionesa? Sí, com ho sents: emulsionar aquell oli amb ou, i ja tens una maionesa amb sabor a pollastre a l'ast, llesta per sucar pa, acompanyar amanides o coronar un entrepà.
Parlem d'entrepans? Doncs sí. Maria proposa fer un biquini –aquest clàssic català de pernil i formatge– però amb un gir brillant: afegir-li la carn del pollastre sobrant i torrar-lo en el mateix greix en què es va rostir el pollastre. Resultat: un entrepà amb ànima de festí.
I si creus que aquí acaba, error.
Alta cuina amb chips i ossos
Amb l'oli sobrant, Nicolau fa un altre salt magistral: abocar unes patates chips de bossa, empapar-les bé, i després utilitzar-les per fer una truita com la que feia Ferran Adrià. Resultat? Una reinterpretació de la cuina moderna, des de la humilitat d'un àpat de cap de setmana.
I els ossos? I les pells? Doncs brou. Un brou robust, amb fons, d'aquells que serveixen per omplir la casa d'aromes, escalfar l'ànima i ser base de milers de plats més.
I encara hi ha més: fideus a la cassola. En una paella, una mica d'all, restes de carn, el suc del pollastre, un parell de grapats de fideus i aquell brou... i el que obtens no és un plat de sobres. És un festí.
Una lliçó de cuina amb ànima
Maria Nicolau no només dona una recepta. dona una lliçó: del pollastre no es llença res. Cada tros, cada gota de suc, cada pell socarrimada, és una invitació a cuinar millor, amb més amor i menys desaprofitament.
I això, més enllà del pollastre, és una filosofia de vida. Una que sap a llar, a memòria i, sobretot, a alegria.