De portes enfora, la imatge dels Prínceps de Gal·les és l'epítom de la perfecció reial. Cada acte oficial, cada fotografia compartida i cada aparició pública estan meticulosament coreografiats per projectar estabilitat, elegància i un sentit del deure inqüestionable.
Tanmateix, rere els murs del palau, sembla que s'hi cou una realitat molt més complexa i terrenal, una que amenaça d'esberlar aquest retrat idíl·lic i que té com a protagonista el suposat caràcter explosiu del futur rei d'Anglaterra, el Príncep Guillem.
La pressió de ser l'hereu al tron ha marcat la vida de Guillem des del seu naixement. Criat sota l'estricta mirada de la seva àvia, la Reina Isabel II, i el seu pare, el Rei Carles III, cada pas de la seva formació va ser dissenyat per modelar un monarca impecable. Se li va instruir en l'art de l'oratòria, el protocol i la contenció emocional, tot plegat per assegurar la continuïtat i l'estabilitat de la Corona. Però aquesta rigidesa, segons diverses fonts properes a la família reial britànica, podria haver tingut un efecte inesperat: forjar un temperament volcànic que es desferma en la intimitat.
Un caràcter forjat sota la pressió reial
Lluny de la imatge serena i controlada que projecta, es diu que el Príncep de Gal·les és propens a "petits rampells i irritacions" quan les coses no surten exactament com ell vol. L'autor expert en reialesa, Tom Quinn, ha revelat en els seus escrits, basant-se en testimonis de personal del palau, que els crits i les sortides de to no són infreqüents.
"Guillem pot arribar a tenir un temperament terrible", afirmen aquestes fonts, descrivint un home les reaccions del qual poden ser desmesurades i el tracte amb el personal deixa, de vegades, molt a desitjar.
Aquesta faceta menys coneguda del príncep no és nova. El biògraf reial Robert Lacey, al seu llibre Battle of Brothers, ja detallava episodis de fúria, assegurant que fins i tot la reina Camilla va quedar "horroritzada" en el passat. Va presenciar les "diatribes i desvaris que Guillem desfermava de vegades contra el seu pare".
L'alarmant ressò en els seus fills
El més alarmant d'aquesta situació és l'efecte que sembla tenir en els seus tres fills: George, Charlotte i Louis. Els petits, sempre presentats davant el món com a exemples de bona educació i discreció, començarien a imitar els patrons de comportament del seu pare.
Segons treballadors de la residència dels Gal·les, no és estrany sentir els infants utilitzant expressions i paraules malsonants en els seus jocs, un clar reflex de què presencien a casa durant els moments de tensió.
Aquest comportament xocaria frontalment amb els esforços de la seva mare, Kate Middleton. La Princesa de Gal·les sempre ha posat un enorme èmfasi a inculcar als seus fills valors de respecte i bones maneres. A casa seva, segons fonts properes, cridar és considerat una pràctica "totalment prohibida" i, en lloc del tradicional "racó de pensar", els infants són portats a un "sofà de la xerrada" per parlar del seu comportament amb calma. Hi ha una clara intenció de criar els futurs líders de la monarquia amb una base de diàleg i respecte.
Kate Middleton, el pilar a la cruïlla
En aquest escenari complex, Kate s'erigeix en la figura mediadora i estabilitzadora. Qui coneix la dinàmica de la parella afirma que la princesa "tracta en Guillem com el seu quart fill" quan aquest té un dels seus rampells. La seva capacitat per gestionar aquestes situacions amb la mateixa calma i estratègia que aplica amb els seus fills és, segons els experts, una de les claus de l'equilibri en el seu matrimoni. "No sé on seria en Guillem sense la Kate", comentava una font del palau a l'autor Tom Quinn.
La Princesa de Gal·les, amb el seu enfocament pragmàtic i la seva insistència en la comunicació, es troba en la difícil posició de contrarestar un exemple patern que podria soscavar anys d'educació acurada. Mentre ella promou la calma, la realitat a casa és que la frustració del príncep de vegades es manifesta de manera audible, creant un ambient on les males formes es normalitzen.