De vegades, les grans lliçons sobre convivència arriben des dels espais més competitius. Enmig d’un ecosistema esportiu globalitzat, la llengua catalana continua reclamant respecte, ús i normalitat. Les dades sociolingüístiques recents confirmen que el català manté una vitalitat desigual segons edats i territoris, amb reptes d’ús públic i interaccional. Aquest teló de fons ajuda a entendre per què les paraules d’algunes figures esportives ressonen més enllà del marcador final.
Una actitud que agrada molt els catalans i catalanes
Kika Nazareth, davantera portuguesa del Barça Femení, ha explicat que aprendre català forma part de la seva adaptació personal i esportiva. L’atacant de Lisboa, que afronta la seva segona temporada a Barcelona, va remarcar que si aquí es parla català, aleshores toca aprendre’l amb naturalitat. L’esportista va subratllar que gaudeix escoltant-lo i parlant-lo, amb la voluntat d’oferir una entrevista íntegra en català al final del curs.
L’entrevista, emesa a “Què t’hi Jugues!” de SER Catalunya, va deixar imatges molt significatives sobre llengua i pertinença. La jugadora va esmentar, amb complicitat, paraules que l’han captivat, des de “t’estimo” fins a “bonica” o “butxaca”, convertint l’aprenentatge en un gest d’estima cap a la comunitat. La seva adaptació ha estat també col·lectiva, amb el suport de companyes com Jana Fernández en el dia a dia del vestidor.
L’impacte d’aquest missatge s’ha amplificat a les xarxes socials del mateix programa i de mitjans digitals. Diversos fragments de l’entrevista han circulat amb força, destacant el to respectuós i la determinació de la futbolista. Aquesta projecció digital ha consolidat la percepció que la llengua catalana pot ser un espai d’acollida i reconeixement dins l’esport d’elit.
Reaccions oficials i socials
El relat de Kika Nazareth s’inscriu en una conversa social que sovint oscil·la entre la promoció del català i episodis de catalanofòbia mediàtica. A diferència de discursos defensius, el seu testimoni projecta una idea senzilla però potent: aprendre la llengua del lloc on vius és un acte de respecte i responsabilitat. En aquest marc, l’impacte simbòlic d’una esportista d’elit pot tenir un efecte multiplicador indiscutible sobre la percepció pública.
El cas recorda l’exemple d’un altre referent del futbol català recent, l’entrenador del Girona, Míchel Sánchez. El tècnic madrileny va normalitzar l’esforç per parlar català en rodes de premsa i va reivindicar l’aprenentatge per cultura i educació. Aquelles intervencions, lluny del postureig superficial, van ser celebrades com una mostra de compromís cívic amb el país d’acollida.
La conversa generada per figures com Kika i Míchel ajuda a desactivar tòpics i a combatre la discriminació lingüística. Quan la defensa de la llengua catalana es formula des de l’excel·lència professional i el respecte quotidià, el debat esdevé menys polaritzat. Aquest és un terreny on la promoció del català pot avançar amb resultats tangibles i duradors.
Context històric i antecedents
La llengua catalana és un patrimoni cultural amb segles de continuïtat i moments d’ofec polític, però també de gran capacitat de recuperació. L’actual fotografia sociolingüística indica un coneixement ampli, però amb reptes d’ús habitual i d’inici de conversa en entorns multilingües i metropolitans. Els resultats de l’EULP 2023, ampliats aquest juliol, permeten analitzar actituds, preferències i pràctiques reals a Catalunya.
En aquest marc, l’esport d’elit juga un paper comunicatiu excepcional, perquè modela imaginaris i pautes de conducta. El Barça Femení, referent mundial pels èxits col·lectius recents, contribueix també a internacionalitzar valors associats a la llengua catalana. La presència de jugadores estrangeres que incorporen el català en la seva vida diària envia un missatge de normalitat lingüística. Aquesta normalitat no exclou cap altra llengua, sinó que les fa conviure amb respecte i equilibri.
Aquesta mirada és especialment rellevant després d’una temporada europea exigent que ha posat el focus sobre la competitivitat del futbol femení. En un ecosistema on la mobilitat de jugadores és constant, l’aprenentatge de llengües locals esdevé un capital simbòlic de proximitat.