L'impacte social que ha generat la pel·lícula de J.A. Bayona, La sociedad de la nieve, ha transcendit més enllà de la llarga carrera comercial del film i els seus nombrosos reconeixements en forma de premis, amb la seva forma d'arrasar als Goya i rebre diversos premis Gaudí.
Un film que ha connectat increïblement amb el públic, majoritàriament emocionats davant una història que, no per menys coneguda, deixa de commoure els espectadors. S'ha destacat molt l'habilitat tècnica en el rodatge del film, la manera de captar amb les càmeres situacions en un espai tan reduït com les restes d'un avió, l'espectacularitat de l'accident, els seus plans aeris elegants, etc. Tot i això, una de les grans virtuts del film rau en l'encert d'un càsting format per joves i, la majoria, desconeguts actors, la major part dels quals són de procedència uruguaiana o argentina.
Una de les sorpreses més grates d'aquest repartiment emergent, ha estat el de l'actriu uruguaiana Alfonsina Carrocio, encarregada de donar vida a Susana Parrado, germana de Nando Parrado, un dels dos herois que es va atrevir a creuar les muntanyes i aconseguir salvar les vides dels supervivents. Tot i que el film està eminentment protagonitzat per personatges masculins, els integrants de l'equip de rugbi que van viure la terrible desgràcia de l'accident aeri als Andes, la breu però concisa aparició d'Alfonsina no ha passat desapercebuda.
D'Uruguai a Lleida, passant pels Andes
Amb tot just tres llargmetratges i un curtmetratge previs a la seva filmografia -entre els quals destaca el recent drama intimista Nina & Emma (2023)-, la carrera d'Alfonsina Carrocio s'ha enlairat paral·lelament a l'èxit del film del cineasta català. Recentment, l'actriu ha compartit protagonisme amb el seu company de repartiment a la pel·lícula, Santiago Vaca Narvaja, com a convidats del programa Via lliure, que presenta Xavi Bundó a RAC1. Entre el més rellevant, i sorprenent, d'Alfonsina ha estat la seva forma simpàtica de compartir amb l'audiència que fa un temps que viu en un petit poble de Lleida, on viuen al voltant d'unes 100 persones i està poblat per unes 300 cabres .
Influenciada pel seu germà, que ja fa molts anys que viu en un poble recòndit de Lleida, Alfonsina sembla sentir-se molt feliç amb aquesta decisió d'establir la seva residència a Catalunya, lluny del soroll mundanal, allunyada de la societat, i gaudint del plaer d'un entorn privilegiat en què respira molta pau, serenitat i la bona companyia d'aquests "300 exemplars de l'espècie de la cabra catalana autòctona". De la societat de la neu, a la societat de les cabres. La decisió d'Alfonsina Carrocio és digna d'admiració. Bravo!