Judit Mascó fa setmanes que comparteix el seu diari de recuperació amb una serenitat que desarma i una constància que s'encomana. Avui hi afegeix un missatge que il·lusiona els seus seguidors i marca un punt d'inflexió en aquesta batalla personal. No revela dates, però el missatge sona a horitzó proper i a victòria palpable
Del cop a la pista a la cirurgia
La model catalana va patir al juliol una ruptura del tendó d'Aquil·les mentre jugava a tenis. Això va acabar amb una operació immediata i repòs estricte. Ella mateixa ho va anunciar amb sobrietat a Instagram, confirmant la intervenció i l'inici d'un camí llarg, ple de paciència i disciplina. La notícia va córrer ràpidament per mitjans i programes d'entreteniment. Aquests van amplificar el comunicat personal i la seva evacuació des de la pista de tenis.
L'accident va tenir lloc durant les seves vacances al Pirineu, cosa que va obligar a reorganitzar tot el descans estiuenc i ajornar compromisos professionals. A finals d'agost, ja celebrava petits avenços i mostrava la seva bota de rehabilitació. Aquesta setmana, les imatges amb crosses i el gest relaxat indiquen que l'evolució és positiva, tot i que el procés exigeix prudència i temps mèdics.
La frase que desferma l'optimisme
A 55 anys, la resiliència i l'humor amb què afronta cada fase parlen també de caràcter i ofici. En la seva darrera actualització, Mascó resumeix el moment amb sinceritat: “això va lent, però va bé”, acompanyant el text amb fotos de rehabilitació. Els especialistes situen la tornada a l'activitat normal entre quatre i sis mesos, amb fisioteràpia constant i progressió supervisada per l'equip mèdic.
Per ara, la seva rutina combina descans, exercicis pautats i desplaçaments amb ajuda, evitant riscos i celebrant cada pas quan toca celebrar-lo. La comunicadora manté l'agenda pública en pausa, tot i que sense abandonar el seu compromís social com a presidenta de la Fundació Ared. Els metges insisteixen a respectar terminis i càrregues, perquè accelerar el retorn eleva el risc de recaiguda i allarga la recuperació.
Senyals de “recta final” i el que queda per davant
El to, els gestos i el progrés compartit expliquen la gran alegria d'avui, la sensació d'estar entrant a la recta final del calvari. Queda, però, consolidar la força, afinar l'estabilitat i evitar recaigudes, etapes crítiques que requereixen constància i una supervisió propera. La mateixa Mascó recorda que no hi ha dreceres i que cada avenç arriba quan ha d'arribar. Així evita convertir la rehabilitació en una cursa contra rellotge.
Els seus seguidors, atents i afectuosos, han convertit la secció de comentaris en un cor d'ànim, alimentant una recuperació que també es viu en comunitat. Les publicacions recents, entre selfies lluminosos i plans de la bota, ja transmeten una barreja d'alleujament, gratitud i ganes de tornar a caminar. Si res es torça, la tardor portarà més normalitat i noves fotos sense crosses, culminant una lliçó pública de paciència, cura i propòsit compartit.