La imatge de Judit Mascó amb la cama immobilitzada va sorprendre els seus seguidors a mitjans d'estiu, però no els va desanimar. Hi havia un missatge darrere aquella instantània que avui pren sentit i que apunta a un retorn amb segell molt personal. Des de llavors, la model comparteix avenços discrets i una promesa senzilla, gairebé domèstica, que ha encès la seva comunitat. Res de gestes èpiques, ni titulars buits, sinó una meta propera que tothom voldria replicar quan la salut torna.
La lesió que va frenar Mascó al juliol
A finals de juliol, Mascó va patir una ruptura del tendó d'Aquil·les mentre jugava a tenis i va ser operada d'urgència. Ho va explicar amb claredat meridiana a Instagram, acompanyant el relat amb fotos de l'hospital i una invitació a la paciència necessària. El procés ha estat metòdic i públic en l'essencial, amb actualitzacions prudents i una bota ortopèdica que es va convertir en talismà irònic. “Gairebé un mes de l'operació”, va dir el 18 d'agost, deixant clar que la rehabilitació anava “lenta però bé”, tres sessions al dia incloses.
La Vanguardia va situar aquell avenç temporal amb detall, recordant que la convalescència exigirà constància i un pla de fisioteràpia sostingut. Els missatges d'ànim van arribar en cascada, confirmant la connexió de la model amb una audiència que va créixer amb les seves portades. La seva carrera recent s'ha bifurcat entre la moda, l'activisme social i la divulgació cultural. El seu perfil acredita la presidència de la Fundació Ared, a més d'una activitat literària i mediàtica que la manté en primera línia.
“Amb moltes ganes”
El gir va arribar amb un vídeo que semblava extret d'una desfilada íntima, gravat entre marbres i vegetació urbana. Mascó avançava amb elegància continguda i deixava una declaració que és tota un full de ruta emocional per al seu retorn més esperat. “Amb moltes ganes de tornar a caminar i fer-me una altra vegada les meves passejades pels vostres preciosos i històrics jardins”. El gest tenia una direcció clara: l'Urban Oasis del Torre Melina Gran Melià, a Barcelona, una escapada de proximitat que convida a reivindicar la ciutat.
No es tracta d'una marató ni d'una sessió fotogràfica interminable, sinó de caminar sense presses, apreciant el verd i el silenci urbà. Aquest pla minimalista va connectar amb milers de seguidors que veuen en la recuperació el triomf de la constància sobre la urgència quotidiana. El missatge encaixa amb la seva silueta pública, cada cop més lligada al benestar real i a la bellesa sense artifici excessiu. Ja ho va anticipar en entrevistes recents, on va subratllar valors de sororitat, lectura i cura personal, molt per sobre del soroll passatger.
Les cròniques de societat s'han fet ressò del to serè amb què ha afrontat la lesió i el calendari de la seva rehabilitació. Entre titulars i aplaudiments, la veritat és que Mascó ha posat de moda una meta assolible que tothom voldria imitar després d'una operació. Mascó marca tendència amb un pla simple i poderós: tornar a caminar i perdre's per jardins barcelonins, celebrant cada pas. Els fets clau són clars: lesió al juliol, operació immediata, rehabilitació diària i un retorn a peu per un oasi urbà.