Jove amb ulleres grosses mirant sorpresa al costat d’un mapa de Catalunya amb la bandera catalana

Judit Cánovas, tiktoker, diu una gran —i trista— veritat sobre el català

Judit Cánovas crea contingut sobre humor, moda i fitness

Fa uns dies, en una festa entre joves, la influencer Judit Cánovas va compartir una cosa que, segons ella, encara no aconsegueix comprendre del tot. Les seves paraules no van ser previsibles, però sí reveladores. Aquella escena quotidiana va activar una reflexió que ha encès comentaris, m'agrada i desacords a les xarxes. Debatien sobre com molts catalans perceben la seva pròpia llengua.

Què va passar aquella nit?

La Judit va explicar que va entaular conversa amb algunes persones que, a parer seu, preferien expressar-se en castellà. No es tractava de desgana o indiferència, sinó d’una decisió conscient. Aquesta elecció anava molt més enllà de la llengua: “No parlem català perquè és com de friki”, li van confessar. I van afegir una cosa encara més dura: “no ens agrada com sona”. La Judit es va trobar davant d’un fenomen que no és aïllat. El va descriure com a part d’una cultura estesa que relega el català a un toc “estrany”.

Dona amb expressió de dubte assenyalant-se a si mateixa davant d’una bandera amb franges vermelles i grogues onejant sobre un cel blau
Muntatge en què es veu una persona i una senyera | Viktor Gladkov, XCatalunya, Unclepodger

No ho entén

La Judit no va amagar la seva incredulitat. “No ho entenc”, va dir, al·ludint a aquells que parlen castellà i senten vergonya d’expressar-se en català. El que més la contrasta és la mirada des de fora de Catalunya, on el català sona “superbé”, “bonic”. Aquesta diferència de percepcions la impacta i la va empènyer a plantejar una pregunta directa: “Per què ho sentiu friki si, fora, sona tan bé?”

Ecos a TikTok i xarxes: una conversa oberta

El seu TikTok es va omplir de respostes immediates. Molts seguidors van reivindicar amb orgull la riquesa cultural inherent al català, considerant-lo “una llengua mil·lenària amb arrel i identitat”. I, sobretot, que els joves han de preservar. Altres van compartir localismes: a València o Galícia expressen situacions similars, mentre que en molts pobles la percepció és oposada. Algú fins i tot va fer broma amb: “Jo visc en un poble de frikis llavors”. Això va provocar rialles còmplices entre els seus seguidors.

Presència d’una llengua dominant

El català s’ha convertit en una llengua minoritzada (no minoritària). Hi ha una llengua dominant que és el castellà, que parteix amb avantatge. S’ha construït un relat sobre una falsa imposició del català i s’ha convertit aquesta llengua en una llengua antipàtica.

Alguns parlants d’altres llengües com l’eusquera o el gallec han manifestat que comparteixen la mateixa opinió. Consideren que des d’alguns sectors de la societat s’han convertit aquestes llengües cooficials en llengües de segona. "A Galícia algunes persones se senten paletes per parlar en gallec... és el que ens han fet creure des de sempre".

Les paraules d’aquesta creadora de contingut arriben en un moment en què els episodis de catalanofòbia van en augment. Les darreres setmanes, s’ha parlat molt de la gelateria del barri de Gràcia, que es va negar a atendre un client en el nostre idioma. També el va titllar de maleducat. Alguns periodistes, com Jordi Basté, n’han parlat.