Un avançament podia semblar l'inici d'una novel·la. Però darrere d'aquestes paraules hi ha una decisió històrica i valenta. Joan Carles I, als seus 87 anys i des del seu refugi a Abu Dabi, ha anunciat les seves memòries sota el títol Reconciliació, previstes per al 12 de novembre de 2025, poc abans del 50è aniversari de la monarquia parlamentària
El preludi d'aquesta obra va suposar un gest inèdit: un rei trenca el silenci per explicar la seva versió. I ho fa amb una confessió directa: “Sento que em roben la meva història”. Aquesta frase, breu però potent, és el motor d'un relat que vol restaurar la seva imatge i aportar llum sobre dècades marcades per èxits i controvèrsies
Un testimoni en primera persona com a acte de reparació
L'editorial Planeta ha definit la publicació com “un esdeveniment històric”. El que destaca és que el mateix Joan Carles hagi trencat un tabú familiar: “El meu pare sempre em va aconsellar que no escrivís les meves memòries. Els reis no es confessen…” Aquest acte de desobediència contrasta amb la seva fermesa de recuperar una narrativa que, segons ell, li ha estat arrabassada després d'anys de silenci mediàtic, exili i crítiques
El retrat que avança inclou escenes íntimes i moments decisius: des de la infància forçada a Estoril fins al cop del 23‑F, amb reinterpretacions personals que gairebé ningú coneixia. També promet anècdotes privades, passatges històrics i reflexions sobre els seus encerts i errors al capdavant de la corona
Una rere l'altra
Els darrers anys no han estat fàcils per a la figura del rei emèrit. La seva afició per la caça a Botsuana, el romanç amb Corinna zu Sayn-Wittgenstein, i els escàndols financers van posar en dubte el seu llegat. A més, el seu exili voluntari el 2020 va suposar un punt d'inflexió: allunyat d'Espanya, va començar a perdre el control sobre com s'interpretava la seva història
La periodista Esther Palomera va qüestionar la seva narrativa: “Robar és un verb que ha conjugat amb freqüència”. Tanmateix, la seva postura indica que la publicació no és només una defensa, sinó una reivindicació del paper central que va exercir en la consolidació de la democràcia espanyola
Una obra que serà molt venuda
Escrita “a cor obert i sense concessions”, l'obra pretén ser fidel al relat personal i emocional d'un jubilat que vol reconciliar-se amb ell mateix i amb la nació. Parla de tots dos exilis: el juvenil, a Estoril, i la seva actual retirada a Abu Dabi. I ho fa sense amagar la barreja de nostàlgia, malenconia i assumpció de responsabilitat
Ja s'han filtrat detalls, com la portada —amb Joan Carles vestit de gala, Toisó d'Or inclòs— i el suport biogràfic de Laurence Debray, qui ha acompanyat el rei en aquest viatge narratiu. Alguns temes, com la relació amb Bárbara Rey, han estat descartats per l'entorn de l'emèrit. Caldrà veure si altres episodis vinculats a la seva família o la Casa Reial s'aborden amb detall