L'estiu porta apetit lleuger i ganes de cuina saborosa que resisteix el sol i el trajecte a la nevera. Jordi Cruz, estrella mediàtica dels fogons i jurat televisiu, torna a agitar les xarxes amb una proposta tan senzilla com irresistible.
Del directe a Instagram a un pastís d'albergínia
El xef ha posat el focus en l'albergínia, una verdura agraïda, i la converteix en un mos elegant amb esperit viatger. La seva idea neix d'un directe que ell mateix va difondre, on defensava preparar-la amb antelació perquè guanya sabor i textura amb repòs. El resultat recorda la clàssica parmigiana italiana, però amb un gir pràctic: un pastís que se serveix fred o tebi sense problemes.
La base tradicional combina albergínia, tomàquet, alfàbrega, mozzarella i parmesà, sobre la qual Cruz aplica el seu segell personal. El muntatge és capritxós i ordenat, amb làmines fines superposades, salsa potent i formatge cremós acomodat a cada plec. Per facilitar el transport, proposa base de pasta de full enfornada, que resisteix bé i ajuda a tallar racions netes sense desfer-se. Cruz insisteix en tomàquets de bona qualitat i en salar l'albergínia en aigua, pas clau per evitar amargor i excés d'humitat.
El toc aromàtic l'aporta el za’atar, tot i que suggereix orenga si no tens aquesta barreja, mantenint el caràcter mediterrani del conjunt. Hi ha a més un gest a Mauro Colagreco, referència culinària, que inspira la concepció del plat sense restar-li personalitat catalana al xef. En la seva explicació va defensar fer servir albergínies blanques, ratllades i negres, tot i que va insistir que la frescor mana per sobre de la varietat.
Va recomanar tomàquets en conserva de prestigi per a la salsa, amb gest a San Marzano, tot i que en vídeo va optar per Paolo Petrilli sense complexos puristes. La hidratació en aigua salada evita l'oxidació i assegura una fregida neta, que després s'alterna amb capes, alfàbrega i formatge ratllat. El conjunt s'empolvora amb za’atar abans de l'enfornat final, aportant perfum especiat sense amagar el caràcter vegetal i el fons làctic.
Què va dir Jordi Cruz i com va reaccionar la seva comunitat
La publicació no va passar desapercebuda i els comentaris van destacar dues idees: apta per a la platja i més bona l'endemà. El cuiner va remarcar que la recepta funciona per a un pícnic elegant, un àpat familiar o fins i tot un sopar festiu sense pretensions. Va reiterar que el secret és en la paciència de la salsa, cuinada a poc a poc, i en tallar les làmines amb mandolina per a màxima regularitat. També va defensar la burrata per la seva cremositat, ancorant la textura, tot i que la mozzarella és un recanvi digne per a un resultat impecable.
En les seves xarxes va recordar que una bona pasta de full fa mitja recepta, i que convé pintar-la amb mantega clarificada per a un daurat perfecte. Els seguidors van aplaudir la idea de preparar una safata el divendres i menjar-la d'excursió el dissabte sense perdre suculència. Comunicadors gastronòmics es van sumar a l'entusiasme i van subratllar la utilitat d'una elaboració vistosa que admet racions individuals. L'eco va arribar també a perfils especialitzats, que van destacar el respecte pel producte i la senzillesa del procés, malgrat l'aspecte sofisticat.
Fonts especialitzades van recordar que el xef ja va defensar aquest pastís l'estiu passat, destacant la seva idoneïtat per a excursions i trobades informals. Enguany l'eco ha estat més gran, amb clips replicats en comptes de cuina i comentaris celebrant la solució. La proposta encaixa amb aquest Jordi Cruz didàctic que comparteix trucs d'estiu i eleva receptes casolanes amb tècniques molt assequibles.