Una simple petició en català en una pastisseria de Ciutat Vella va desfermar una onada de reaccions a les xarxes, i més enllà. Joel Joan va prendre la paraula, però per comprendre la magnitud de l'assumpte cal remuntar-se a un episodi que, tot i que quotidià, comporta implicacions culturals profundes. Un dependent que fingeix no entendre el català per evitar atendre en aquesta llengua.
Pastisseria Brunells
El tancament de plantilla d'una tradicional pastisseria del centre barceloní va ser l'escenari d'aquest xoc cultural. El guionista Enric Gomà es va adreçar al taulell en català, demanant “un tall de coca”, però va rebre com a resposta un repetit “no l'entenc”. La situació es va reproduir diverses vegades, fins que un client d'origen xinès —que parlava català amb fluïdesa— va poder ser atès sense problemes, desmuntant ràpidament l'excusa de la incomprensió lingüística.
La indignació va ser immediata. Segons dades recents de l'Institut d'Estadística de Catalunya, al voltant del 93,4 % de la població catalana major de 15 anys entén la llengua catalana, xifra que supera el 99 % entre els nascuts al país. Això converteix l'argument del “no entenc” en una reclamació basada més en la voluntat que en la realitat.
Joel Joan opina
Davant el que va passar, Joel Joan, conegut pel seu activisme cultural i la seva defensa dels drets lingüístics, no es va contenir. Al seu compte de Twitter, va qualificar d'“amargats”, “colonitzadors” i “feixistoides normalitzats” aquells que es neguen a servir algú en català. El seu missatge deixava clar que no es tracta de simples errors de comunicació, sinó d'actituds conscients que menyspreen el català i, per extensió, el que representa.
Enric Gomà, per la seva banda, va deixar clar que no és culpa dels parlants de català: va responsabilitzar els catalanòfobs del prejudici mentre evitava dirigir crítiques a la seva comunitat. No obstant això, els catalans que canvien de llengua també tenen part de culpa. D'aquí que existeixi la plataforma "Mantinc el Català", que demana no canviar de llengua davant un interlocutor que no la parla.
Reaccions a les xarxes socials
Les reaccions a Twitter no es van fer esperar. Diversos usuaris coincidien amb la denúncia de Joan, qualificant l'episodi com un reflex de molèstia irrespectuosa. Gent afirmava que “res com la llengua els fa rabiar tant”, destacant la facilitat amb què es manipula el “no entendre” per cridar simbòlicament el menyspreu.
Aquesta polèmica planteja preguntes incòmodes. Han d'enfortir les administracions la formació lingüística del personal de cara al públic en català? És necessari que els treballadors dominin ambdues llengües per respecte i compliment legal? La resposta no pot ser més clara.