Francesc Mauri, meteoròleg veterà i referent a Catalunya, ha tornat a encendre les alarmes aquest mes de juny amb una reflexió carregada de memòria i preocupació. “Condicions extremes...”, ha dit en recordar una sèrie d’episodis que, segons ell, ja no són excepcionals.
Mauri ha recordat diversos episodis recents que il·lustren aquest canvi. Un dels més greus va ocórrer “fa tres estius”, amb una pedregada devastadora a la Bisbal d’Empordà, on van caure pedres de més de 10 centímetres de diàmetre. “No eren boles de gel: eren pilotes de beisbol”, van explicar alguns testimonis locals.
Vidres trencats i teulades foradades
Però no es tracta d’un cas aïllat. Mauri ha fet èmfasi també en un episodi de fa un any a Sant Pere de Torelló, a la comarca d’Osona. Una tempesta sobtada va arrasar el municipi amb vents forts i calamarsa contundent. Les imatges posteriors mostraven carrers coberts de vidres, cotxes amb els parabrises trencats i teulades literalment foradades.
Encara més recent ha estat el cas de Santa Pau, a la Garrotxa, on fa tot just uns dies una altra gran tempesta va descarregar amb violència. “No és normal que el mateix patró es repeteixi amb tanta freqüència”, ha advertit el meteoròleg. “Aquestes condicions extremes s’estan convertint en una realitat habitual del nostre clima d’estiu”
Una climatologia transformada
Per entendre millor què està passant, Mauri ha volgut conversar amb un dels tècnics del Servei Meteorològic de Catalunya, Tomeu Rigo, que segueix de prop aquests fenòmens. Rigo, en declaracions a diversos mitjans, ha estat clar: “El que abans passava de manera molt puntual, ara ho veiem pràcticament cada estiu”
Segons el tècnic del Meteocat, l’augment de les temperatures globals, la presència més constant d’aire càlid i humit, i la inestabilitat atmosfèrica són ingredients perfectes per generar tempestes molt violentes.
“La Mediterrània actua com una gran caldera a l’estiu”, explica. “Quan entra un front o una petita bossa d’aire fred en alçada, tot esclata”. I aquest esclat es tradueix en precipitacions torrencials, ratxes de vent fora del normal i, sobretot, pedregades que abans es consideraven excepcionals.
Conseqüències per al territori
Aquest nou escenari té efectes molt concrets per a la vida quotidiana de la població i per a sectors com l’agricultura, el turisme o la mobilitat. Les asseguradores reporten un augment en les reclamacions per danys en vehicles i habitatges. Els agricultors, especialment els dedicats a la fruita, veuen com els seus cultius poden quedar arrasats en qüestió de minuts.
“El repte que tenim no és només predir aquestes situacions, sinó preparar la societat per conviure-hi”, afirma Rigo. Per a ell, la previsió a curt termini ha millorat molt gràcies a la tecnologia, però el que falta ara és una major cultura del risc. “No podem continuar pensant que aquests són fenòmens puntuals. Han vingut per quedar-se”
Un futur ple d’interrogants
Mauri conclou amb un advertiment: “Si aquestes situacions ja ens semblen normals, potser el problema és que encara no hem entès la magnitud del que ens espera” Per a ell, cal una reflexió profunda sobre com planifiquem els nostres espais urbans, com gestionem les emergències i, sobretot, com actuem davant el canvi climàtic.
El record de pedres de 10 centímetres a la Bisbal ja no forma part d’una anècdota meteorològica, sinó d’una nova realitat climàtica. I la veu d’alarma no ve només de la memòria de Francesc Mauri, sinó també del criteri tècnic i rigorós d’un dels noms de referència del Meteocat: Tomeu Rigo.