Que falten metges és una realitat. Tot i així, les notes de tall per entrar a les facultats de medicina continuen sent molt altes per culpa d'una oferta reduïda de places. La solució passa per augmentar les places de les nostres universitats i, sobretot, per evitar que els nostres metges, formats amb els nostres diners, se'n vagin fora de les nostres fronteres.
Aquesta falta de metges es supleix amb metges arribats d'altres països. En la majoria dels casos procedeixen d'Amèrica Llatina i no coneixen la nostra llengua. Això produeix casos de discriminació lingüística a uns pacients que no poden expressar-se en català i es veuen obligats a canviar al castellà. Però aquest no és l'únic problema. Desconeixem la formació i experiència que han tingut aquests professionals i això comença a preocupar al Col·legi de Metges.
El seu president, Jaume Padrós, ha valorat que la tendència no para de créixer. Segons dades de El Periódico, si fa una dècada els professionals no europeus eren el 40%, ara són el 56%. Molts d'ells procedeixen d'Amèrica Llatina i poden treballar sense haver realitzat el MIR."Tenim un dels millors MIR, però no formem els especialistes que necessitem. No tenim el nombre de metges que el país necessita", ha explicat en una entrevista al Via Lliure de Rac1.
"No diem que la qualitat sigui inferior, venen metges molt preparats, però a vegades no sabem quina és la seva preparació", ha continuat. En aquest sentit, assegura que el procés d'homologació depèn del Govern d'Espanya i que aquest és un procediment llarg. Com que els necessitem, assegura Padrós, a vegades aquests metges venen sense haver tramitat l'homologació.
Què és el MIR?
El MIR (Metge Intern Resident) és el sistema establert a Espanya perquè els metges accedeixin a la formació sanitària especialitzada. Per poder presentar-se a l'examen MIR, l'aspirant ha d'haver finalitzat la carrera de Medicina i comptar amb la titulació oficial vàlida al país. En el cas de metges que hagin cursat els seus estudis a l'estranger, s'exigeix l'homologació o el reconeixement del seu títol d'acord amb la normativa espanyola.
Cada any, el Ministeri de Sanitat convoca l'examen MIR, una prova tipus test que cobreix les diferents àrees de la medicina (com Anatomia, Fisiologia, Patologia o Clínica). La nota que s'obté en aquest examen, juntament amb l'expedient acadèmic de la carrera (que té un pes menor), determina la qualificació final de cada candidat.
Posteriorment, s'elabora una llista de tots els aspirants ordenada de major a menor nota, i seguint aquest ordre, cadascun tria l'especialitat i el centre hospitalari o de salut on durà a terme la seva formació especialitzada. Les places disponibles per a cada especialitat són limitades, per la qual cosa la qualificació en l'examen resulta decisiva per poder optar a l'especialitat preferida.
Un cop obtingut el lloc de formació, el metge s'incorpora a l'hospital o centre de salut com a resident, passant a formar part de la plantilla en règim d'aprenentatge supervisat. La durada d'aquesta etapa formativa oscil·la entre tres i cinc anys, depenent de l'especialitat triada. Durant aquest temps, el resident va rotant per diferents àrees de l'especialitat per adquirir un coneixement integral i dominar les habilitats necessàries sota la direcció i el suport dels metges adjunts.
En finalitzar el període de residència, el metge obté el títol d'especialista, reconegut a nivell nacional i també als països de la Unió Europea, amb el qual pot exercir plenament dins de la branca en la qual s'ha format. D'aquesta manera, el MIR constitueix no només un examen d'oposició, sinó també un programa de formació de postgrau que garanteix l'accés dels metges a una preparació d'alta qualitat i supervisió continuada.