El subgènere musical conegut com a "Rumba Catalana" té com a màxims estendards dos cantants catalans, als quals se'ls sol atribuir la seva invenció, sense que durant el transcurs del temps s'hagi arribat a una decisió definitiva sobre això.
D'una banda hi ha Antonio González 'el Pescaílla' (1926-1999), i de l'altra, Pere Pubill i Calaf 'Peret' (1935-2014). Tots dos es van convertir en mites populars i van exaltar les possibilitats d'aquest estil musical originari de la comunitat gitana barcelonina i amb múltiples influències sonores.
Entre els dos músics, Peret és el que sempre va defensar amb més devoció la seva autoria com a veritable creador de la Rumba Catalana i sota aquest qualificatiu de creador és amb el que volia que se'l conegués: "Jo no soc el rei de res. Soc el creador. He creat un estil, he creat un gènere que és la rumba catalana. Així de clar i contundent s'autodefinia el cantant i guitarrista nascut al Mataró de mitjans dels anys trenta.
Rumba Catalana i Rumba Flamenca
A la sèrie documental Pop Español dels anys seixanta, Peret ja deixava molt clara la seva postura davant una polèmica que ve de lluny, per ressaltar les diferències entre el Pescaílla i ell: "El Pesca ha estat un dels millors artistes que ha donat Catalunya, juntament amb Carmen Amaya. Però ell era una altra rumba la que feia, no és el que el públic coneix com a Rumba Catalana, ell era flamenc. No hi ha cap tema que puguem dir que és del Pesca. El Pesca el que feia era les seves versions per rumba i cantant flamenc, i això és el que ha fet millor que ningú. Però la Rumba Catalana és una altra cosa diferent”.
En realitat, aquesta teoria exposada per Peret és la que més s'assembla a la veritable autoria com a creador de la Rumba Catalana. Tots dos van ser grans artistes, àmpliament reconeguts, però amb el punt diferencial de l'aproximació al Flamenc del Pescaílla, i una especialització més catalana per part de Peret. Tot i això, també és cert que es reconeix el Pescaílla i el seu germà Joan com els primers a experimentar amb la rumba catalana.
Antonio González, 'el Pescaílla' va estar molt unit a Lola Flores, amb qui es va casar el 1957. La mort d'aquesta i la del seu fill Antonio tan sols 14 dies després, va afectar enormement aquest català d'èxit internacional, que moriria quatre anys després.
La controvèrsia sobre la creació d'aquest estil musical tan reconeixible dins de la cultura popular catalana, és analitzada amb tot luxe de detalls a l'interessant documental Peret, jo soc la rumba, dirigit amb molt de rigor i respecte per Paloma Zapata el 2018.
Potser la conclusió més encertada la trobem quan, coincidint amb la mort de Peret el 2014, l'Associació Foment de la Rumba Catalana (Forcat) va qualificar Peret com “el principal responsable de la divulgació, l'eclosió comercial i la projecció internacional de la Rumba Catalana". Amb tot això, per a la majoria de teòrics, Peret va ser el pare de la Rumba Catalana, mentre que el Pescaílla va ser el pare de la Rumba Flamenca.